ENTREVISTA A LA NIT DELS IGNORANTS

Podeu escoltar a través d'aquest enllaç l'entrevista que em varen fer ahir dia 10 de desembre al programa de Catalunya Radio dins el Programa de la nit dels ignorants.

LA SABA DELS SAVIS IGNORANTSiGrup - La nit dels ignorants 2.0 - Catalunya Ràdio

blogs.ccrtvi.com

La nit dels ignorants 2.0

Donat suport a la Marató de TV3, aquest any dedicat al càncer

PARTICIPACIÓ A LA JORNADA SALUD I DONES ORGANITZAT PEL SIAD DEL MARESME. 26 D'OCTUBRE DE 2012

La SALUT DE LES DONES. El tema que serveix avui de nexe d’unió a les diverses activitats programades pel SIAD del Consell Comarcal del Maresme, ha estat fins no fa gaira un gran oblidat ,… Una qüestió sense importància, que la societat obviava. Les mateixes dones no eren conscients de la seva rellevància, ni de les implicacions que comportava la fragilitat de salut femenina.

Aquesta visió tant precària ha estat superada i avui en dia ha quedat pales la vàlua del paper que desenvolupa la dona dins de la societat, la importància dels rols que li han estat encomanats històricament , el terreny que va conquerint en els diversos camps del saber i  el suport que significa dins de l’àmbit de la família. Hem reflexionat sobre l’alteració d’aquesta fràgil normalitat per una malaltia de la muller i  les derivacions que es poden precisar a curt o llarg termini.

Estem aprenent a destriar les diferències tant marcades que caracteritzen el sexe masculí i el femení,  ja siguin a nivell físic com psíquic, per concloure amb uns protocols d’actuació distints depenent de la persona que van dirigits.

Cal, però, en primer terme que les dones valorem les nostres capacitats, que siguem conscients de les nostres aptituds i aprenem a potenciar-les. Que siguem capaces d’estimar el nostre cos i el sapiguem mimar i cuidar, ja que del nostre benestar emocional i físic se’n despendrà una millora del confort de tot el nostre entorn social.

Participar en els actes que s’havien programat a Mataró, em va obligar a reflexionar sobre tots aquest temes i ...

Amb unes paraules escollides molt encertadament va fer la presentació la Sra. Montserrat Gatell,  presidenta de l’Institut Català de la Dona. Van ser especialment emotives, a nivell personal, les referències en diverses ocasions de la publicació del meu llibre i de les activitats que desenvolupo. Finalitzant la seva intervenció, amb la lectura d’un paràgraf del llibre.

Va ser molt il·lustradora la xerrada de la primera ponent, explicant infinitat de detalls que matisaven i exemplificaven la necessitat de vetllar per la nostra salut.

La segona ponència programada era la meva xerrada, amb l’assistència d’un públic molt interessat per les qüestions que anava relatant. A través dels ulls de les presents es podia llegir la sensibilitat pel tema que exposava i la capacitat de sintetitzar el missatge principal que desitjava transmetre.

Va ser un acte realment entranyable, i això esdevé així, es deu gràcies a les persones que hi assisteixen, a la seva capacitat per saber escoltar i per saber mantenir un diàleg enriquidor i molt interessant on s’exposaren els diferents punts de vista.

A totes elles moltes gràcies per la seva presencia.

Moltes gràcies a l’equip humà del SIAD del Maresme, per la seva invitació per permetre’m compartir un matí molt interessant.

XERRADA "EL PRAT DEL LLOBREGAT" dia 23 d'octubre de 2012

Com un vol d’ocell, que capta amb l’alçada, fins el més petit detall de tot el delta;

Allí, on la terra és confon amb el mar.

Allí, on el mar es barreja amb el cel

Allí, on l’aigua del Llobregat, enfarfegada de l’olor dels camps de que ha travessat al llarg del seu camí, conquereix les onades marines i s’endinsa, assolint l’anonimat dins la plana extensa de les marinades. Aiguabarreig enterbolit per les aportacions incessants dels corrents d’aigües que l’envaeixen.

Com una metàfora al·legòrica, de les aigües que es consoliden amb lligams,...  

Es així com ha estat, i és un mirall, on es reflecteix una realitat social, on diverses cultures, han après a conviure, a compartir l’espai, el temps. Han enriquit plegats un entorn urbà multicultural. Han treballat colze a colze, unint esforços, no estalviant-hi hores.  I d’aquesta manera la vida pren vida

I des d’aquesta plana, encarada a llevant, oberta al riu, oberta al mar, tinc una invitació per oferir una xerrada. En un edifici suprem, exquisit, donant rellevància a la magnificència dels llibres, posant èmfasi al saber i facilitant amb amabilitat i comoditat el seu accés.

Però, és el caliu humà amb que et reben l’equip humà de l’Ajuntament i les membres de l’AECC que pren principal importància.

Darrera l’organització d’un acte similar s’hi amaguen hores de feina, converses, il·lusió, la sensibilitat vers una malaltia que afecta a moltes persones del nostre entorn i no els manquen ànims, que per fer més planer el camí del malalt oncològic.

Un públic atent, silenciós que recull amb atenció les explicacions que els vas oferint, afirmen amb lleus moviments de cap o es mostren sorpresos davant d’alguns detalls que relatés.

Per tant, fer arribar el meu agraïment a totes aquelles persones que han fet possible l’acte a la biblioteca municipal del Prat del Llobregat i donar les gràcies a totes les persones assistents.

Moltes gràcies per la vostra invitació i moltes gràcies pel tracte rebut.

Una forta abraçada.

XERRADA DE BLANES AMB IMATGES

Unes imatges per il.lustrar la xerrada del dia 6 de juny a Blanes

 MOMENTS ABANS DE LA XERRADA AMB LA MONTSER

L'INICI DE LA XERRADA. LA PRESENTACIÓ A CARREC DE LA MONTSE

UN MOMENT DE LA MEVA INTERVENCIÓ.                                                   

XERRADA A BLANES

Xerrada – col·loqui amb:

Mª Rosa Dachs Peitiví

Presentació del seu llibre:
“Eclipsi, Una manera de viure el càncer"


Biblioteca Comarcal de Blanes

Dimecres 6 de juny a les 19,30h





Organitza:  SIAD Blanes

Plataforme dones de Blanes









L’amabilitat del mar. Onades que ens acosten la salabror, l’olor de marinada l’enginy del sol en les darreres hores de la tarda  que travessa amb ímpetu el cel, trenca amb un esclat de llum la sorra càlida de la platja i dibuixa capriciós sobre l’aigua el reflex daurat, com un estela que s’entossudeix a deixar la seva empremta marcada sobre l’aigua blau tornassolat que s’endinsa mar 

Aquesta escena, com fotografia calcada sobre l’amplia vidriera de l’edifici de la biblioteca
comarcal de Blanes. Et dona la benvinguda i t’endinsa amb suavitat, talment com extret d’un somni, cap al mon màgic dels llibres.

Davant d’aquest bell espectacle de llum i colors. Mescla entrecreuada d’olors, visions i so.. Et reben amb els braços oberts, pletòrics de cordialitat. La generositat de l’amfitrió que es llegeix darrera el seu somriure franc i des del primer moment s’estableix un mutu enteniment entre les persones amb qui comparteixes aquesta estona, el parèntesis abans d’iniciar la xerrada.

La presentació. Unes belles paraules escrites amb delicadesa, parlen soles, diuen molt de la persona de qui han brollat i que ha estat capaç destil•lar el  missatge fonamental del meu llibre.

La xerrada s’esdevé amb l’atenció dels presents que segueixen amb interès les explicacions que vas exposant al llarg d’una hora i al finalitzar s’estableix un col•loqui, amb dubtes, aportacions dels assistents. 

Donar les gràcies als treballadors del SIAD de Blanes, a la Plataforma de Dones de Blanes, a totes aquelles persones que varen assistir a la xerrada. 

Ha estat un plaer compartir amb totes elles una vetllada. 

Moltes gràcies

XERRADA A SARRIA DE TER

Xerrada a Sarrià de ter, inclosa dins el programa “El mes de la salut”

Biblioteca Emilia Xargay.

16 de maig de 2012.

Sempre és un honor quan et conviden a fer una xerrada, representa una injecció potencial de  força que t’imposa un ritme propens per donar  un nou caire a la vida. Significa una autoexigència per preparar-la,. Cercar les paraules claus, les més idònies i correctes. Buscar un text propici a la reflexió. Podem fer una paral·lelisme metafòric i comparar-ho amb una pot de pildores  energètiques, etiquetades molt correctament per un dissenyador experimentat, amb un suport publicitari encara més  estudiat ,  i que només de comprar-les ja notem una lleu millora, i que després de prendre-les, cada matí, abans de l’esmorzar,  ens transfereixen una energia renovada que correrà  per dintre les nostre venes els propers dies, i ens estimularà cap un desenvolupament correcte  de les nostra quotidianitat o dels moments especials que viurem.

Quan aquesta invitació t’arriba de mans de persones que et coneixen, que dipositen en tu  tota la confiança per desenvolupar la xerrada, encara en sens molt més valorada, i en conseqüència, la responsabilitat  també va amb augment.

Per mi Sarrià, parlant amb termes familiars, és com estar a casa. Perquè són molts anys de relació, moltes cares conegudes, molts lligams establerts. No em va, la feina m’ha permès aquest coneixement, malgrat, no haver-hi residit mai. La meva permeabilitat,  m’ha engolint dia rere dia, cap a dins el traginar dels veïns, recórrer plegat carrers, camins, en algunes ocasions, fer marrades per cercar solucions. Tot això darrera de confidències en veu baixa,  d’acompanyar-los en moments complexes, o de compartir esdeveniments joiosos.

Veure créixer els infants que els primers anys a Sarrià, venien a la biblioteca, observar en més o menys distància com els transcorre la vida i es converteixen en adults. Ara són els seus fills que omplen de rialles i cridòria els carrers.

Estimar la biblioteca, des del primer dia que hi posares els peus, resseguir amb el dits els lloms dels llibres pulcrament ordenats. Malgrat el canvi d’ubicació, es manté aquesta aliança equilibrada. Saber-la prop, tot i que físicament s’ha desplaçat uns metres, és una porta oberta cap a l’ingent mon dels llibres, i a totes les activitats que s’hi desenvolupen. Freqüentar-la, formar part del col·lectiu que busca i treballa la manera d’apropar  aquest petit  gran mon als veïns. Amb il·lusió,  esmerçar-hi hores  perquè esdevingui un èxit allò que planegem,  i que cada vegada sigui més nombrós el públic assistent. Fer de la cultura un 

ingredient més de la vida dels veïns de Sarrià.

Tenir l’oportunitat de manllevar una estoneta a les persones que van venir a la Biblioteca a escoltar-me va ser un plaer, i al finalitzar compartir opinions va resultar molt agradable, perquè en certa manera són ells     els protagonistes de la vetllada, els que propicien un canal d’interferències de coneixement.

Moltes gràcies a tots.

ESCRIT EN EL BUTLLETI MUNICIPAL "VIURE CANET"

En el Butlletí d’informació Municipal “Viure Canet” que publica l’Ajuntament de Canet de Mar, número 35 de març de 2012. En la pàgina 13. Dins de la secció entitat.

Publiquen el següent escrit:

Sàlvia, agraïment a una conferenciant

Rosa Dachs, autora del llibre Eclipsi, que tracta de l’experiència personal de l’autora per superar un càncer de mama, va fer un conferència a Canet la tardor passada. Ha escrit unes paraules d’agraïment, que l’Associació de Dones Sàlvia vol fer extensives a tothom. Aquí en teniu l’extracte:

“La jornada a Canet s’inicia amb una rebuda per part de la presidenta de l’Associació Sàlvia de Canet de Mar, i altres membres de l’associació, amb unes mostres d’agraïment,

Diverses varen ser les persones que varen sortir de casa per venir a l’Aula magna de l’escola de teixits del Canet de Mar i si sempre agreixes la presencia de tots aquells que em venen a escoltar, encara és més d’agrair, quan es tracta d’un vespre que convida a estar a casa i fa certa mandra agafar el paraigua per sortir i emprendre el camí sota la pluja, per anar a escoltar una xerrada,

Mentre vas parlant, vas captant el posat de cada assistent.

Cada somriure parla per si sol.

Un lleu moviment d’assentiment dibuixat amb el cap, diu molt.

Mirades: cada una te un missatge. D’angoixa, de nerviosisme ,… coneixes el seu significat. Una mirada clara, lluent,… per arribar aquí, al final de la xerrada saps el camí que ha tingut que seguir.

Has après a reconèixer en cada persona el sentit que donen a les teves paraules, a través de tots aquells petit moviments que van dispensant i del seu procedir.

En acabar, fem una tertúlia que s’inicia amb intercanvi d’opinions, dubtes i neguits. Veritablement va ser molt agradable, anar a Canet de Mar, conèixer els membres de l’Associació Sàlvia, conversar, compartir i aprendre plegades.

Agraeixo la invitació,el tracte rebut les animo a prosseguir amb la feina que porten a terme”.

XERRADA A ALELLA

Xerrada a Alella.

16 de març de 2012

Sala les Golfes del centre Cívic de Can Lleonard.

Intentes transmetre al públic assistent, a través d’un llenguatge planer i entenedor, els diferents punts que integren la xerrada, mitjançant la projecció de flaixos que han quedat retinguts a la memòria.

Retallar i confeccionar amb paraules una sanefa amb colors vius, alegres, exempt de pors , de malentesos, d’exageracions i d’afirmacions sense cap fonament. Posant com a tonalitat de fons el que vaig viure i la manera que vaig afrontar el càncer, tenint en tot moment present la veritat, sense perdre mai de vista els referents avalats per un fonaments amb una sòlida base realista.

Una oportunitat per endinsar-nos en els sentiments, percepcions, del malalt oncològic, per conèixer com afronten els malalts aquesta etapa de la vida, quins plantejaments quina manera viuen el dia a dia i d’on extreuen el coratge que els caracteritza.

Concloc la meva intervenció amb una cita extreta del llibre escrit pel pedàgog, oriünd d’Alella Francesc Ferrer i Guardia “L’Escola nova”. Unes paraules, penso jo, molt en consonància amb el que he explicat i que ajuden a clarificar quina ha de ser la nostra postura davant una adversitat.

“No perdem el temps, demanant a un Deu imaginari

tot allò que només podem obtenir amb el treball.

No perdem el temps, demanant als altres

el que ens correspon i podem obtenir per nosaltres mateixos”.

Durant el torn d’intervencions que s’obre posteriorment, s’estableixen molts punts de coincidència amb totes aquelles persones que han viscut una experiència similar, cadascú amb uns matisos diferents fruit dels factors que influeixen en la forma que encararem aquest procés i que varien substancialment d’un individu a un altre.

Es grat veure com les teves paraules han servit per confraternitzar veus anònimes, desconegudes entre si i com s’estableix un diàleg distès entre els assistents.

Tot això gràcies a la iniciativa de l’Associació Dones Solidaries d’Alella.

XERRADA A LLORET DE MAR

Xerrada a Lloret de Mar

15 de març de 2012

20h.

Sala Polivalent de la Biblioteca Publica

Sentir com les paraules, breus, amables, entranyables, plenes de sinceritat, de la Cristina, omplen el compàs d’obertura de la xerrada d’avui, és com sentir una música harmoniosa, suau i càlida endinsar-se dins l’oïda per guanyar terreny a dins el meu cor i adonar-te alhora, de con retrunyen per entre mig de tots els assistents. Aquest preludi del tot en concordança amb el que serà la meva intervenció, serveix per mostrar l’elaboració en pocs mots d’una síntesis encertada del contingut del llibre.

Res és tant agraït com la sinceritat.

Aquestes paraules faciliten l’inici de la meva intervenció, i donen pas a les meves explicacions, que consisteixen en transmetre un missatge encoratjador per aprendre a viure amb normalitat aquesta malaltia que anomenem càncer.

Mostrar davant de tots que un malalt oncològic és una persona amb capacitat per afrontar la malaltia i per lluitar-hi. Una persona que l’ha interioritzat, que no la tem, que sap mirar-la cara a cara sense por i sense parpellejar, amb l’intent de vèncer-la.

Però no solament això, aquesta persona, que només es diferencia dels altres pel fet que li han diagnosticat un càncer, sap mirar amb el ulls oberts tot allò que passa en el mon, que s’interessa i es preocupa els problemes dels altres, es tracta d’una persona implicada en la societat i inquieta, gens tancada en si mateixa.

Una persona amb uns ferms plantejaments per gaudir d’aquesta etapa de la seva vida amb plenitud, per aprofitar-la i orientar-la per extreure’n un valuós profit.

Els planteges una nova visió d’una malaltia que inicialment ens espanta, una cara diferent a la primera percepció que pren forma d’una manera inconscient i veus que comprenen tot allò que els expliques i posteriorment valoren aquesta nova perspectiva, els dones uns principis per pensar, qüestionar i replantejar-se el tracte atorgat al càncer.

i, el cert és que aquesta és una de les finalitats de la xerrada.

XERRADA A PORTBOU

Xerrada a Portbou.

Centre cívic

7 de març de 2012

Portbou, situat a frec de la frontera. Els veïns, gent acollidora, dones que treballen amb il·lusió pel bé del municipi, i t’ofereixen la possibilitat de fer una xerrada.

Una de les finalitats de les xerrades és intentar oferir un plantejament diferent de la idea que tenim concebuda del càncer.

El primer que ens diu el nostre cervell, les primeres associacions que realitzem potser de forma inconscient.

Una desgracia…

Una injustícia…

Això mai, en cap moment, tenim que intentar evitar aquests pensaments. I…

Perquè fem aquest plantejaments, erronis?

Perquè ens deixem portar per tot allò inicialment?

Totes aquelles circumstàncies de la vida en que ens trobem sense escollir, depenen dels nostres esforços per reconduir la situació, optar per un punt de sortida diferent i entendre que depèn de nosaltres com viurem aquest procés.

Quan de mica en mica vas exposant aquestes idees, veus la cara d’interès de les persones que t’escolten, que d’una manera discreta i silenciada van afirmant, entenent les explicacions i els seus fonaments.

Potser els condueixes a unes reflexions, al cap i a la fi d’això es tracta.

I al finalitzar l’exposició, en el torn de paraules, trobés entre el públic persones que donen suport al que els has explicat, comparteixes un intercanvi de paraules, com a reflexa de la visió única i personal que tenim cada un de nosaltres.

Va ser un plaer poder compartir una tarda – vespre amb aquest grup de dones de Portbou, veure el seu tarannà obert, entranyable, franc i sincer, recollir en darrera instància els fruits de cada experiència i interioritzar-la.

Moltes gràcies a totes elles per la manera que t’acullen, pel tracte rebut, per l’estona compartida.

IMATGES DE LES XERRADES

UNA IMATGE DE LA XERRADA A CANET DE MAR

UNA IMATGE DE LA XERRADA A LA BISBAL D'EMPORDA

XERRADA A AIGUAVIVA

Xerrada a Aiguaviva.

Associació de dones Actives d’Aiguaviva

Divendres dia 2 de març de 2012.

Edifici Ajuntament.

Veure, oir, paladejar, olorar i palpar,… Cinc paraules per percebre com una unitat única tots i cada un dels moments que varen integrar la xerrada a Aiguaviva, perquè es a través dels sentits, que ens comuniquem en el mon exterior, obtenint una visió del tot subjectiva del que anem vivint.

Gaudir en tota la seva plenitud l’exposició d’informació, trobar-me a gust amb un públic receptiu que va acudir per iniciativa propia en aquest acte, i no oblidar en cap moment l’interacció que es va produint de forma ininterrumpuda entre el nostre propi jo i les condicions externes que es plantegen, fer que esdevinguin un aprenentatge i saber extreure de cada nova oportunitat un profit.

Intentar fer arribar un misatge encoratjador i de normalitat enver el càncer, oferir una visió diferent a la que generalment ens ha arribat i al finalitzar, poder dialogar de manera planera, sense entrebancs, resoldre els dubtes que plantejaven i oferir-los una visió diferent de molts aspectos de la vida, no solament la posición que podem prendre davant una malaltia.

MITJA MARATÓ DE GRANOLLERS. 5 DE FEBRER DE 2012

Arriba el dia de la mitja marató.

Darrera d’aquesta cursa hi queden amagades de hores de preparació física, hores de gaudir del plaer de córrer.

Moltes petites fites que t’has anat marcat i amb constància has anat aconseguint.

Un repte personal?. Potser sí.

Sí realment així és. Però un objectiu que has anat emmotllat que l’has conquerit amb goig, amb alegria, que l’has anat acaronant cada vegada de més prop.

I arriba el dia de la cita a Granollers.

Nervis, dubtes (cop no pot ser d’altra manera),… per altra banda confiança, i per sobre de tot el desig d’acomplir l’objectiu proposat temps enrere.

Els mitjans de comunicació parlen de 11.500 inscripcions, que es converteixen en un espectacle visual d’atletes que conflueixen cap al punt de sortida, un joc de colors, i per sobre de tots el colors, el blau de cian, que tenyeix tot Granollers i que ens uneix a tots en la lluita contra el càncer “La mitja la correm per tu i per tots els que ens han deixat o lluiten contra el càncer”

A partir del noment de sentir el tret que senyala la sortida de la cursa, els carrers de Granollers fins a La Garriga es converteixen amb una festa, un clam unànime, veus que et criden, t’animen, et donen suport, una cadena humana que avança i s’allarga aquests 21 quilòmetres. Es emocionant ser al mig d’aquesta munió de gent que t’empenyen a seguir endavant, sentir el trepig de totes les paces que avancen soles i juntes cap a l’arribada.

Es emocionant sentir els crits dels que animen vestint o no, la samarreta cian.

I al final és emocionant passar per sota l’arc de l’arribada.

Haver acomplert el meu objectiu. Si voleu vosaltres, es tracta d’un repte sense cap importància, un fet que no canviarà per res el meu dia a dia. Es redueix a una simple satisfacció personal que t’omple d’orgull.

Però que seria de la nostra vida sense aquest petits-grans detalls? Sense tot allò que ens fa créixer. Sense aquests objectius que ens confereixen força. Sense tot el que ens agrada i dóna sentit al que fem. Sense aquesta energia que s’erigeix i lleva la grisor d’una existència aplacada per la monotonia, que empeny la sang per dins les venes i es transforma en un formigueig lleu i agradable que es remou dins l’estomac per visualitzar-se exteriorment amb les activitats que cada un de nosaltres escull d’entre un gran ventat de possibilitats que se’ns ofereixen.

Això te un nom, un mot de quatre paraules, molt fàcil de dir. VIDA.

I que ens impedeix gaudir-ne?. El primer i únic obstacles que cal vèncer som nosaltres.

MITJA MARATÓ DE GRANOLLERS

Fotografia de Cèlia Atset

Transcrició de l’article publicat en el diari ara del dia 5 de febrer de 2012

ARA ENS EN SORTIM

Després de superar un càncer de pit, Rosa Dachs va descobrir l'afició per córrer i avui s'estrena en una mitja marató

"L'energia que gastaria queixant-me la destino a lluitar"

LARA BONILLA

El primer dia que Rosa Dachs va sortir a córrer va fer 350 metres i es va haver d'aturar dues vegades. Era el febrer del 2009 i feia només un mes que havia acabat un any de tractament de radioteràpia i quimioteràpia per curar el càncer de pit que patia. Mai fins llavors havia fet atletisme però un dia, asseguda a la terrassa d'un bar a l'estany de Banyoles, on viu, va veure gent corrent i es va dir: "Per què no ho provo?”. Dit i fet. L’inici no va ser gaire encoratjador però això no la va desanimar i es va anar marcant petit objectius. Superar els primers 350 metres, el següent pas era fer una volta sencera a l’estany. Fet. Després varen venir les curses de 10 quilòmetres. Objectiu complerts. I ara, la seva “il·lusió” és completar una mitja marató: 21 quilòmetres. I no una de qualsevol, la Mitja de Granollers, que aquest any té una vessant solidari, ja que es recolliran fons contra el càncer. Per a la Rosa, és una paraula familiar. Fa quatre anys li van diagnosticar un càncer de mama. Tenia 45 anys. Tot i el neguit, ara ho recorda com una “etapa feliç” de la seva vida.: “Sempre he volgut fer un balanç positiu de la malaltia, és una experiència de la qual he après molt”.

Vida darrera el càncer

No nega que el tractament “va ser difícil” i que el càncer és la segona causa de mort a Catalunya. Però també es cert que cada cop més persones afectades sobreviuen i la Rosa vol que el seu testimoni serveixi per explicar que “darrera el càncer hi ha vida”. Ella amb parla amb naturalitat. Ha escrit un llibre sobre la seva experiència –Eclipsi- i fa xerrades a grups de pacients oncològics. “Encara hi ha molts malalts de càncer per a qui és un tabú i no en volen parlar”, diu. Però normalitzar la imatge que es dóna del càncer pot ajudar “a veure que hi ha altres persones que han passat pel mateix i han tirat endavant”, assenyala la Rosa. Ella te clar que l’energia que malgastem queixant-nos - “que és la primera reacció i la més fácil” –val més destinar-la “a lluitar, a aprofitar el temps i a fer coses per tirar endavant”. En el seu cas, córrer n’és una. Es una activitat “d’autosuperació”. “Córrer enganxa”, diu.

Potser també hi te a veure que corre en un entorn natural privilegiat: l’estany de Banyoles. No es posa música. Li agrada córrer en silencia mentre ordena les idees i sentir els sons del dia que s’aixeca, ja que acostuma a córrer de bon matí. Ella mateixa se sorprèn de la fortalesa amb que va afrontar la malaltia. Va intentar que el càncer canvies el mínim possible la seva vida i la del seu marit i les seves dues filles. Va triar la manera de viure-ho . “El malalt ha de marcar les pautes i jo no en vaig voler fer una drama” explica. Tot i que físicament estava molt cansada, va intentar mantenir les seves rutines. El cáncer també li ha servit per prendre consciencia del valor de les coses, de l’amistat i de descobrir noves aficions, com ara la pintura i l’esport.

Mitja marato de granollers.

Entreu al portal de:

lamitjalacorrempertu.blogspot.com

i col.laboreu amb aquesta iniciativa.

Els que correu, els que no correu.

tots aquells que vindreu a animar o els que us quedareu a casa.

explique-ho als veïns.

Parleu-n'he a la botiga, al mercat, a la feina,..

digue-ho a tots aquells que us volen escoltar i aquells que s'amaguen només de sentir a parlar del càncer

però parleu-n'he.

Solidaritzeu-vos en totes aquelles persones que avui lluiten amb el càncer

que el dia 5 de febrer Granollers quedi pres pel blau de cyan,

d'atletes orgullosos lluint la mateixa samarreta, una samarreta que brilli per sobre els colors dels

equips, dels clubs, que prengui més importancia que els guanyadors que ens unixi a tots per ajudar

a favor de la mateixa causa.

Granollers demana la vostra col.laboració i estic segura que aixís serà.