XERRADA A ALELLA

Xerrada a Alella.

16 de març de 2012

Sala les Golfes del centre Cívic de Can Lleonard.

Intentes transmetre al públic assistent, a través d’un llenguatge planer i entenedor, els diferents punts que integren la xerrada, mitjançant la projecció de flaixos que han quedat retinguts a la memòria.

Retallar i confeccionar amb paraules una sanefa amb colors vius, alegres, exempt de pors , de malentesos, d’exageracions i d’afirmacions sense cap fonament. Posant com a tonalitat de fons el que vaig viure i la manera que vaig afrontar el càncer, tenint en tot moment present la veritat, sense perdre mai de vista els referents avalats per un fonaments amb una sòlida base realista.

Una oportunitat per endinsar-nos en els sentiments, percepcions, del malalt oncològic, per conèixer com afronten els malalts aquesta etapa de la vida, quins plantejaments quina manera viuen el dia a dia i d’on extreuen el coratge que els caracteritza.

Concloc la meva intervenció amb una cita extreta del llibre escrit pel pedàgog, oriünd d’Alella Francesc Ferrer i Guardia “L’Escola nova”. Unes paraules, penso jo, molt en consonància amb el que he explicat i que ajuden a clarificar quina ha de ser la nostra postura davant una adversitat.

“No perdem el temps, demanant a un Deu imaginari

tot allò que només podem obtenir amb el treball.

No perdem el temps, demanant als altres

el que ens correspon i podem obtenir per nosaltres mateixos”.

Durant el torn d’intervencions que s’obre posteriorment, s’estableixen molts punts de coincidència amb totes aquelles persones que han viscut una experiència similar, cadascú amb uns matisos diferents fruit dels factors que influeixen en la forma que encararem aquest procés i que varien substancialment d’un individu a un altre.

Es grat veure com les teves paraules han servit per confraternitzar veus anònimes, desconegudes entre si i com s’estableix un diàleg distès entre els assistents.

Tot això gràcies a la iniciativa de l’Associació Dones Solidaries d’Alella.

XERRADA A LLORET DE MAR

Xerrada a Lloret de Mar

15 de març de 2012

20h.

Sala Polivalent de la Biblioteca Publica

Sentir com les paraules, breus, amables, entranyables, plenes de sinceritat, de la Cristina, omplen el compàs d’obertura de la xerrada d’avui, és com sentir una música harmoniosa, suau i càlida endinsar-se dins l’oïda per guanyar terreny a dins el meu cor i adonar-te alhora, de con retrunyen per entre mig de tots els assistents. Aquest preludi del tot en concordança amb el que serà la meva intervenció, serveix per mostrar l’elaboració en pocs mots d’una síntesis encertada del contingut del llibre.

Res és tant agraït com la sinceritat.

Aquestes paraules faciliten l’inici de la meva intervenció, i donen pas a les meves explicacions, que consisteixen en transmetre un missatge encoratjador per aprendre a viure amb normalitat aquesta malaltia que anomenem càncer.

Mostrar davant de tots que un malalt oncològic és una persona amb capacitat per afrontar la malaltia i per lluitar-hi. Una persona que l’ha interioritzat, que no la tem, que sap mirar-la cara a cara sense por i sense parpellejar, amb l’intent de vèncer-la.

Però no solament això, aquesta persona, que només es diferencia dels altres pel fet que li han diagnosticat un càncer, sap mirar amb el ulls oberts tot allò que passa en el mon, que s’interessa i es preocupa els problemes dels altres, es tracta d’una persona implicada en la societat i inquieta, gens tancada en si mateixa.

Una persona amb uns ferms plantejaments per gaudir d’aquesta etapa de la seva vida amb plenitud, per aprofitar-la i orientar-la per extreure’n un valuós profit.

Els planteges una nova visió d’una malaltia que inicialment ens espanta, una cara diferent a la primera percepció que pren forma d’una manera inconscient i veus que comprenen tot allò que els expliques i posteriorment valoren aquesta nova perspectiva, els dones uns principis per pensar, qüestionar i replantejar-se el tracte atorgat al càncer.

i, el cert és que aquesta és una de les finalitats de la xerrada.

XERRADA A PORTBOU

Xerrada a Portbou.

Centre cívic

7 de març de 2012

Portbou, situat a frec de la frontera. Els veïns, gent acollidora, dones que treballen amb il·lusió pel bé del municipi, i t’ofereixen la possibilitat de fer una xerrada.

Una de les finalitats de les xerrades és intentar oferir un plantejament diferent de la idea que tenim concebuda del càncer.

El primer que ens diu el nostre cervell, les primeres associacions que realitzem potser de forma inconscient.

Una desgracia…

Una injustícia…

Això mai, en cap moment, tenim que intentar evitar aquests pensaments. I…

Perquè fem aquest plantejaments, erronis?

Perquè ens deixem portar per tot allò inicialment?

Totes aquelles circumstàncies de la vida en que ens trobem sense escollir, depenen dels nostres esforços per reconduir la situació, optar per un punt de sortida diferent i entendre que depèn de nosaltres com viurem aquest procés.

Quan de mica en mica vas exposant aquestes idees, veus la cara d’interès de les persones que t’escolten, que d’una manera discreta i silenciada van afirmant, entenent les explicacions i els seus fonaments.

Potser els condueixes a unes reflexions, al cap i a la fi d’això es tracta.

I al finalitzar l’exposició, en el torn de paraules, trobés entre el públic persones que donen suport al que els has explicat, comparteixes un intercanvi de paraules, com a reflexa de la visió única i personal que tenim cada un de nosaltres.

Va ser un plaer poder compartir una tarda – vespre amb aquest grup de dones de Portbou, veure el seu tarannà obert, entranyable, franc i sincer, recollir en darrera instància els fruits de cada experiència i interioritzar-la.

Moltes gràcies a totes elles per la manera que t’acullen, pel tracte rebut, per l’estona compartida.

IMATGES DE LES XERRADES

UNA IMATGE DE LA XERRADA A CANET DE MAR

UNA IMATGE DE LA XERRADA A LA BISBAL D'EMPORDA

XERRADA A AIGUAVIVA

Xerrada a Aiguaviva.

Associació de dones Actives d’Aiguaviva

Divendres dia 2 de març de 2012.

Edifici Ajuntament.

Veure, oir, paladejar, olorar i palpar,… Cinc paraules per percebre com una unitat única tots i cada un dels moments que varen integrar la xerrada a Aiguaviva, perquè es a través dels sentits, que ens comuniquem en el mon exterior, obtenint una visió del tot subjectiva del que anem vivint.

Gaudir en tota la seva plenitud l’exposició d’informació, trobar-me a gust amb un públic receptiu que va acudir per iniciativa propia en aquest acte, i no oblidar en cap moment l’interacció que es va produint de forma ininterrumpuda entre el nostre propi jo i les condicions externes que es plantegen, fer que esdevinguin un aprenentatge i saber extreure de cada nova oportunitat un profit.

Intentar fer arribar un misatge encoratjador i de normalitat enver el càncer, oferir una visió diferent a la que generalment ens ha arribat i al finalitzar, poder dialogar de manera planera, sense entrebancs, resoldre els dubtes que plantejaven i oferir-los una visió diferent de molts aspectos de la vida, no solament la posición que podem prendre davant una malaltia.