Relat, clar i concís, redactat de manera breu i entenedora, através del qual, Rosa, explica l'experiència se superar un càncer de mama, a partir del dia del diagnòstic i el posterior tractament, des d'una vessant real i optimista.

L'esperit d'acceptació i superació de com va viure tot el procés, pot servir d'aportació per a les persones que en algun moment de la seva vida, es puguin trobar en una situació semblant.

viernes, 30 de septiembre de 2011

XERRADA A L'ASSOCIACIÓ "ALBA" DONES DE LA GARROTXA



ALBA, Associació de dones de la Garrotxa

Olot. Institut Municipal de Promoció de la Ciutat

29 de setembre de 2011.

19,30h

Olot per mi és una ciutat especial, una població que m’hi uneixen molts records, que hi he viscut moltes hores, encara es podria dir més, que hi vaig passar-hi molt bones estones, i aquest fet origina un lligam d’unió emocional perenne, encara hi resten moltes amistats, familiars, moltes persones conegudes que junts hem pogut gaudir de moltes activitats, hem pogut compartir aprenentatges, jocs, festes, aniversaris, celebracions familiars,...

Per tant, des de moment que em varen proposar fer una xerrada a Olot em va fer una il·lusió especial, poder-me presentar a una ciutat amb uns lligams efectius tant fermament arrelats.

Retrobar-me en persones que per diverses circumstàncies de la vida, feia temps que no havíem coincidit. La vida ens havia portat a prendre camins separats, sense cap altra motiu concret, i en conseqüència havíem perdut el tracte quotidià que anys endarrere havíem compartit. Els retrobés en aquests moments, davant la sensibilitat de venir a escoltar-te, i abans d’iniciar la xerrada, s’acosten et saluden i amb el sol fet d’intercanviar una primera mirada, saps que tot darrera hi ha quelcom més en comú; anys de convivència, somnis de joventut, jocs d’infància….. quelcom íntim que guardes en un racó dels records i avui han pres de nou forma i vida.

Darrera d’aquestes emocions inicials que fan entranyable l’acte, es va desgranant paulatinament a un ritme planer la xerrada, un seguit de frases encadenades que vas descabdellant una rere l’altre i els assistents copsen i interioritzen tot aquella informació que els fas arribar, amb el desig que captin el missatge que els vols transmetre i per altra banda els sigui útil.

Cal donar rellevància al tracte impecable de tots els membres de la junta de l’ALBA Associació de dones de la Garrotxa, al haver fet possible compartir una vetllada molt agradable, per la seva entranyable acollida, amb la seva amabilitat, amb el seu bon fer, amb la seva alegria encomanadissa i les seves inquietuds per organitzar activitats. Un tarannà molt arrelat a la terra on viuen, dels que estimen i aprecien aquest indret, que recolzen les persones que els envolten i que intenten amb la seva tasca anònima, darrera la denominació genèrica d’una associació, aportar el seu granet de sorra per oferir un ventall d’activitats pro ampli a les veïnes de la Garrotxa a fi de millorar el seu dia a dia.

Va ser molt agradable estar amb una grup de persones que et fan sentir com a casa, que parles el mateix llenguatge, i veus que t’hi uneix una manera de fer similar.

Només en resta donar les gràcies a totes les components de l’Associació ALBA i en especial als membres de la Junta, per la seva invitació i pel seu acolliment.

MOLTES GRÀCIES.

viernes, 23 de septiembre de 2011

XERRADA A SANT HIPOLIT DE VOLTREGA

Xerrada a Sant Hipolit de Voltrega.

22 de setembre de 2011

Si algun tret caracteritza les components del Grup Obert les Branques de Sant Hipòlit de Voltrega, és la seva senzillesa. El seu tracte planer, entranyable, que deixa entreveure un tarannà afable, rialler, franc i collidor, amb una capacitat desmesurada per oferir una rebuda cordial als convidats, fent que se sentint integrats dins el grup. No se’ls pot negar, però, la seva sinceritat que la fan estendard i amb una generositat inestimable que va més enllà dels límits habitualment marcats.

Només uns absència que es feia notar, i que tots, en silenci, sense pronunciar cap comentari, amarava tot aquest acte, perquè no es pot negar les capacitats de diàleg de la Francesca, tal com a ella li agrada que l’anomenin, ni la seva persuasiva personalitat, juntament amb una capacitat emprenedora per liderar l’associació, amb el suport inestimable de les altres membres de la junta, un grup d’amigues que només amb la primera mirada pots extreure la seva complicitat i per sobre de tot l’amistat que les uneix.

Amb una sala curulla, de dones que arriben amb l’ intenció d’escoltar el missatge que els vols fer arribar, capaces de captar l’autèntica dimensió de les paraules a mesura que vas desgranant poc a poc la informació, i elles en saben extreure el profit just. Desitjaria l’integressin en el seu dia dia, gaudint de la vida, aprofitant-la, que es deixessin captivar per tots i cada un dels moments que viviu i s’enlluernessin positivament de les riqueses espirituals de que disposen.

Penso que tenir l’honor d’anar per diversos indrets i poder compartir en persones molt dispars experiències, és una escola que cal aprofitar, i de cada moment, de cada mirada, de cada paraula que t’adrecen, de tots i cada un dels comentaris que pots escoltar, cal tenir la suficient humilitat per extreure’n un missatge i interioritzar-lo. Tots en la mesura justa sou mestres de la vida, d’aquesta gran acadèmia, que no te límits ni parets, ni si voleu vosaltres edats, és intemporal i abstracte, però si un vol i així ho desitja cada un de vosaltres li aporteu un creixement personal que és innegable i d’aquí s’en deriva la veritable saviesa. El saber escoltar.

Moltes gràcies a tots els membres del Grup Obert les Branques per tot el que m’heu pogut oferir, que és molt.

jueves, 8 de septiembre de 2011

REVISTA ONCOVALLES

A la revista que edita l'Associació ONCOVALLES, (fundació d'ajuda oncològica) en el seu número 11. segon semestre 2011. Publiquen el meu escrit que transcrit a continuació.

Des d'aquí agrair-los aquesta col.laboració i resenya del llibre. Moltes gràcies.

“ECLIPSI. Una manera de viure el cáncer”.

Ens costa parlar amb naturalitat del càncer, encara avui és una malaltia que espanta, anant més enllà és un tema tabú de la nostra societat, per això cal que tots plegats fem el petit esforç d’intentar viure-la amb normalitat, i els que tenen que fer el primer pas, són els mateixos malalts, que amb el seu exemple encomanin l’animositat a que s’hi han afrontat, les ganes de superar la malaltia, el desig de tirar endavant. Persones anònimes que han après ha viure el dia a dia amb el càncer i en conseqüència l’han integrat a la seva vida. No podem oblidar, en cap moment, la tasca que desenvolupen totes les associacions que ajuden, acompanyen i donen suport als malalts oncològic, ja que una de les fites que es proposen a través, de tot l’entramat d’activitats que organitzen, i de les campanyes divulgatives que planegen, és oferir informació, ja que és a través del coneixement cert i vertader que tindrem la capacitat suficient i les armes idònies per lluitar-hi sense por i amb la mirada serena.

Una vegada havia escrit el text del meu llibre, i davant dels dubtes que em plantejava i que vaig haver de superar en el moment de prendre la decisió de publicar el llibre, va ser fonamental l’objectiu de poder ajudar de manera molt discreta a normalitzar el càncer, a establir uns fonaments per capgirar aquesta primera impressió que en tenim tots, a esvair la por amb que l’hem envoltada. El segon propòsit que també va ser decisiu per tirar endavant aquest projecte editorial, és a través del meu testimoniatge, poder ajudar a totes aquelles persones que avui estan en tractament i en conseqüència viuen una situació semblant a la meva, que puguin prendre model de les persones que amb anterioritat ens varen diagnosticat un càncer.

Per això aquest llibre és per sobre de tot un reflex real de la meva particular manera d’enfrontar-me, lluitar i superar un càncer de mama, però també una imatge positiva i optimista, perquè és com jo sempre vaig viure aquesta circumstància, amb el ferm propòsit que aquesta eventualitat m’aportés experiències beneficies, que signifiques un enriquiment a nivell personal i en derivessin activitats gratificants.

Per últim us voldria animar a tot a compartir amb mi aquestes pàgines del llibre.

mrosadachspeitivi.blogspot.com

dachspeitivi@gmail.com

Moltes gràcies."