Relat, clar i concís, redactat de manera breu i entenedora, através del qual, Rosa, explica l'experiència se superar un càncer de mama, a partir del dia del diagnòstic i el posterior tractament, des d'una vessant real i optimista.

L'esperit d'acceptació i superació de com va viure tot el procés, pot servir d'aportació per a les persones que en algun moment de la seva vida, es puguin trobar en una situació semblant.

jueves, 24 de febrero de 2011

SEGONA PARTICIPACIÓ EN EL GRUP DE SUPORT DE DONES AMB CÀNCER DE MAMA

A totes els hi agrada parlar, compartir, explicar-se el que els passa, el que els hi ha passat dies enrera, comentar alguna petita cosa de la família, fer-se alguna confidència....
Són un grup força nombros de dones, que ja fa temps és coneixen i parlen amb naturalitat, sense por, que riuen, i que totes juntes comparteixen moltes coses, però, que per sobre de tot això, s'ha establert entre elles una complicitat encomanadissa.
Venien en ganes d'escoltar i participar, de fer preguntes, de veure que hi havia una altra persona que havia passat per una situació semblant a la seva i que els podia ajudar en quelcom, per la simple raó de parlar-ne en naturalitat, de fer una mica seva la meva victòria, de recollir un doll de positivitat i optimisme.

Varen ser un parell d'horetes llargues que va durar aquesta sessió i semblava que ningú tenia ganes de marxar, doncs per la senzilla raó que es trobaven a gust.

Si elles n'han pogut abstreure alguna cosa profitosa d'aquesta trobada. El que jo us puc assegurar, que arribat aquest punt, s'inverteixen els papers i sóc jo qui n'aprenc de cada experiència, simplement perquè coneixer persones, arribar als llocs on t'han convidat, amb humiltat i amb tots els sentits oberts per fer escola de cada xerrada és francament emotiu i profitós a nivell personal.

Moltes gràcies per la invitació d'Oncolliga,
Gràcies per la vostra companyia.
Gràcies per tot allò que m'heu ensenyat.

lunes, 7 de febrero de 2011

PARTICIPACIO EN EL DEBAT DEL DOCUMENTAL "QUIMIO"





Per situar-nos una mica

Els cines baix de sant Feliu de Llobregat. Eren aproximadament les 7 del vespre del dissabte 5 de febrer. Una mica abans al voltant de 2/4 de7.

Llavors em varen presentar en Pawel Lozinski, que arribava acompanyat de la seva esposa, i de la Clara Orti de Paral.lel 40.

D’entrada unes persones encantadores, d’un tracte agradable, desenfadat, traquil.les, amb qui ja d’entrada es va establir un fealing. Alguna cosa jo sabia d’en Pawel, (es fácil avui en dia trobar información per internet, i més quan es tracta d’un cineasta conegut internacionalment). Amb la Clara havíem parlar diverses vegades per telèfon, i alguns correus electrònics intercanviats.

Amb un públic escás es va anar desenvolupant l’acte, primer presentacions, després projecció del documental i posteriorment i per finalitzar debat.

Va ser un acte molt agradable, amb la participación activa del públic. En conjunt moltes coincidències en la visió que d’aquest moments durs, quan estàs en tractament de quimio. Però com jo dic sempre, una etapa més de la teva vida i que val la pena aprofitar.

Aquest film és un document fidedigne, a través del qual es visualitzen moltes situacions de la vida real de moltes persones sempre vaig el prisma particular de cadascú.

El més important de tot és que parli amb normalitat del cáncer, que amb projectes similiars, cada persona aporti el seu testimoni, que en un acte puguin confluir diversos projectes, en aquest cas el documental i el meu llibre, que es treballi per fer desapareixer la por que envolta aquesta malaltia.

Moltes gràcies a l’empresa Paral.lel 40 per haver-me ofert la possibilitat de participar en aquest acte.

Gràcies a Pawel Lozinski per l’estona que varem compartir.

Gràcies a tots els assistents a l’acte.


jueves, 3 de febrero de 2011

entrevista en el diari "ARA"

Així és com comença l'entrevista que em va realitzar la periodista Lara Bonilla i que és publica en l'edició del diari ARA del dia 4 de febrer.

DIA DE LLUITA INTERNACIONAL

La Rosa Dachs ha superat una malaltia que creixerà un 30% els pròxims cinc anys
Tot el que he après del meu càncer
LARA BONILLA

La Rosa Dachs recorda molt bé el dia. Era el 4 de març del 2008. Diagnòstic: càncer de mama. "En cap moment la metge va fer servir la paraula càncer, però jo ja sabia de què parlava. Una setmana abans m'havia vist un bony al pit i per les campanyes ja saps què pot ser". La Rosa tenia 45 anys i tres anys després parla del càncer com d'una "etapa feliç" de la seva vida. "El cop fort va ser trobar-me el bony perquè ...