Relat, clar i concís, redactat de manera breu i entenedora, através del qual, Rosa, explica l'experiència se superar un càncer de mama, a partir del dia del diagnòstic i el posterior tractament, des d'una vessant real i optimista.

L'esperit d'acceptació i superació de com va viure tot el procés, pot servir d'aportació per a les persones que en algun moment de la seva vida, es puguin trobar en una situació semblant.

jueves, 24 de febrero de 2011

SEGONA PARTICIPACIÓ EN EL GRUP DE SUPORT DE DONES AMB CÀNCER DE MAMA

A totes els hi agrada parlar, compartir, explicar-se el que els passa, el que els hi ha passat dies enrera, comentar alguna petita cosa de la família, fer-se alguna confidència....
Són un grup força nombros de dones, que ja fa temps és coneixen i parlen amb naturalitat, sense por, que riuen, i que totes juntes comparteixen moltes coses, però, que per sobre de tot això, s'ha establert entre elles una complicitat encomanadissa.
Venien en ganes d'escoltar i participar, de fer preguntes, de veure que hi havia una altra persona que havia passat per una situació semblant a la seva i que els podia ajudar en quelcom, per la simple raó de parlar-ne en naturalitat, de fer una mica seva la meva victòria, de recollir un doll de positivitat i optimisme.

Varen ser un parell d'horetes llargues que va durar aquesta sessió i semblava que ningú tenia ganes de marxar, doncs per la senzilla raó que es trobaven a gust.

Si elles n'han pogut abstreure alguna cosa profitosa d'aquesta trobada. El que jo us puc assegurar, que arribat aquest punt, s'inverteixen els papers i sóc jo qui n'aprenc de cada experiència, simplement perquè coneixer persones, arribar als llocs on t'han convidat, amb humiltat i amb tots els sentits oberts per fer escola de cada xerrada és francament emotiu i profitós a nivell personal.

Moltes gràcies per la invitació d'Oncolliga,
Gràcies per la vostra companyia.
Gràcies per tot allò que m'heu ensenyat.

No hay comentarios: