XERRADA A LLORET DE MAR

Xerrada a Lloret de Mar

15 de març de 2012

20h.

Sala Polivalent de la Biblioteca Publica

Sentir com les paraules, breus, amables, entranyables, plenes de sinceritat, de la Cristina, omplen el compàs d’obertura de la xerrada d’avui, és com sentir una música harmoniosa, suau i càlida endinsar-se dins l’oïda per guanyar terreny a dins el meu cor i adonar-te alhora, de con retrunyen per entre mig de tots els assistents. Aquest preludi del tot en concordança amb el que serà la meva intervenció, serveix per mostrar l’elaboració en pocs mots d’una síntesis encertada del contingut del llibre.

Res és tant agraït com la sinceritat.

Aquestes paraules faciliten l’inici de la meva intervenció, i donen pas a les meves explicacions, que consisteixen en transmetre un missatge encoratjador per aprendre a viure amb normalitat aquesta malaltia que anomenem càncer.

Mostrar davant de tots que un malalt oncològic és una persona amb capacitat per afrontar la malaltia i per lluitar-hi. Una persona que l’ha interioritzat, que no la tem, que sap mirar-la cara a cara sense por i sense parpellejar, amb l’intent de vèncer-la.

Però no solament això, aquesta persona, que només es diferencia dels altres pel fet que li han diagnosticat un càncer, sap mirar amb el ulls oberts tot allò que passa en el mon, que s’interessa i es preocupa els problemes dels altres, es tracta d’una persona implicada en la societat i inquieta, gens tancada en si mateixa.

Una persona amb uns ferms plantejaments per gaudir d’aquesta etapa de la seva vida amb plenitud, per aprofitar-la i orientar-la per extreure’n un valuós profit.

Els planteges una nova visió d’una malaltia que inicialment ens espanta, una cara diferent a la primera percepció que pren forma d’una manera inconscient i veus que comprenen tot allò que els expliques i posteriorment valoren aquesta nova perspectiva, els dones uns principis per pensar, qüestionar i replantejar-se el tracte atorgat al càncer.

i, el cert és que aquesta és una de les finalitats de la xerrada.