Xerrada a Sarrià de ter, inclosa dins el programa
“El mes de la salut”
Biblioteca Emilia Xargay.
16 de maig de 2012.
Sempre és un honor quan et conviden a fer una
xerrada, representa una injecció potencial de
força que t’imposa un ritme propens per donar un nou caire a la vida. Significa una
autoexigència per preparar-la,. Cercar les paraules claus, les més idònies i
correctes. Buscar un text propici a la reflexió. Podem fer una paral·lelisme
metafòric i comparar-ho amb una pot de pildores
energètiques, etiquetades molt correctament per un dissenyador
experimentat, amb un suport publicitari encara més estudiat ,
i que només de comprar-les ja notem una lleu millora, i que després de
prendre-les, cada matí, abans de l’esmorzar, ens transfereixen una energia renovada que
correrà per dintre les nostre venes els
propers dies, i ens estimularà cap un desenvolupament correcte de les nostra quotidianitat o dels moments
especials que viurem.
Quan aquesta invitació t’arriba de mans de
persones que et coneixen, que dipositen en tu
tota la confiança per desenvolupar la xerrada, encara en sens molt més valorada,
i en conseqüència, la responsabilitat també
va amb augment.
Per mi Sarrià, parlant amb termes familiars, és
com estar a casa. Perquè són molts anys de relació, moltes cares conegudes,
molts lligams establerts. No em va, la feina m’ha permès aquest coneixement,
malgrat, no haver-hi residit mai. La meva permeabilitat, m’ha engolint dia rere dia, cap a dins el
traginar dels veïns, recórrer plegat carrers, camins, en algunes ocasions, fer
marrades per cercar solucions. Tot això darrera de confidències en veu baixa, d’acompanyar-los en moments complexes, o de compartir
esdeveniments joiosos.
Veure créixer els infants que els primers anys
a Sarrià, venien a la biblioteca, observar en més o menys distància com els transcorre
la vida i es converteixen en adults. Ara són els seus fills que omplen de
rialles i cridòria els carrers.
Estimar la biblioteca, des del primer dia que
hi posares els peus, resseguir amb el dits els lloms dels llibres pulcrament
ordenats. Malgrat el canvi d’ubicació, es manté aquesta aliança equilibrada. Saber-la
prop, tot i que físicament s’ha desplaçat uns metres, és una porta oberta cap a
l’ingent mon dels llibres, i a totes les activitats que s’hi desenvolupen. Freqüentar-la,
formar part del col·lectiu que busca i treballa la manera d’apropar aquest petit
gran mon als veïns. Amb il·lusió, esmerçar-hi hores perquè esdevingui un èxit allò que planegem, i que cada vegada sigui més nombrós el públic
assistent. Fer de la cultura un
ingredient més de la vida dels veïns de Sarrià.
Tenir l’oportunitat de manllevar una estoneta
a les persones que van venir a la Biblioteca a escoltar-me va ser un plaer, i al
finalitzar compartir opinions va resultar molt agradable, perquè en certa
manera són ells els protagonistes de la vetllada, els que propicien un canal d’interferències
de coneixement.
Moltes gràcies a tots.
No hay comentarios:
Publicar un comentario