Relat, clar i concís, redactat de manera breu i entenedora, através del qual, Rosa, explica l'experiència se superar un càncer de mama, a partir del dia del diagnòstic i el posterior tractament, des d'una vessant real i optimista.

L'esperit d'acceptació i superació de com va viure tot el procés, pot servir d'aportació per a les persones que en algun moment de la seva vida, es puguin trobar en una situació semblant.

lunes, 21 de mayo de 2012

XERRADA A SARRIA DE TER


Xerrada a Sarrià de ter, inclosa dins el programa “El mes de la salut”
Biblioteca Emilia Xargay.
16 de maig de 2012.

Sempre és un honor quan et conviden a fer una xerrada, representa una injecció potencial de  força que t’imposa un ritme propens per donar  un nou caire a la vida. Significa una autoexigència per preparar-la,. Cercar les paraules claus, les més idònies i correctes. Buscar un text propici a la reflexió. Podem fer una paral·lelisme metafòric i comparar-ho amb una pot de pildores  energètiques, etiquetades molt correctament per un dissenyador experimentat, amb un suport publicitari encara més  estudiat ,  i que només de comprar-les ja notem una lleu millora, i que després de prendre-les, cada matí, abans de l’esmorzar,  ens transfereixen una energia renovada que correrà  per dintre les nostre venes els propers dies, i ens estimularà cap un desenvolupament correcte  de les nostra quotidianitat o dels moments especials que viurem.

Quan aquesta invitació t’arriba de mans de persones que et coneixen, que dipositen en tu  tota la confiança per desenvolupar la xerrada, encara en sens molt més valorada, i en conseqüència, la responsabilitat  també va amb augment.

Per mi Sarrià, parlant amb termes familiars, és com estar a casa. Perquè són molts anys de relació, moltes cares conegudes, molts lligams establerts. No em va, la feina m’ha permès aquest coneixement, malgrat, no haver-hi residit mai. La meva permeabilitat,  m’ha engolint dia rere dia, cap a dins el traginar dels veïns, recórrer plegat carrers, camins, en algunes ocasions, fer marrades per cercar solucions. Tot això darrera de confidències en veu baixa,  d’acompanyar-los en moments complexes, o de compartir esdeveniments joiosos.

Veure créixer els infants que els primers anys a Sarrià, venien a la biblioteca, observar en més o menys distància com els transcorre la vida i es converteixen en adults. Ara són els seus fills que omplen de rialles i cridòria els carrers.








Estimar la biblioteca, des del primer dia que hi posares els peus, resseguir amb el dits els lloms dels llibres pulcrament ordenats. Malgrat el canvi d’ubicació, es manté aquesta aliança equilibrada. Saber-la prop, tot i que físicament s’ha desplaçat uns metres, és una porta oberta cap a l’ingent mon dels llibres, i a totes les activitats que s’hi desenvolupen. Freqüentar-la, formar part del col·lectiu que busca i treballa la manera d’apropar  aquest petit  gran mon als veïns. Amb il·lusió,  esmerçar-hi hores  perquè esdevingui un èxit allò que planegem,  i que cada vegada sigui més nombrós el públic assistent. Fer de la cultura un 
ingredient més de la vida dels veïns de Sarrià.

Tenir l’oportunitat de manllevar una estoneta a les persones que van venir a la Biblioteca a escoltar-me va ser un plaer, i al finalitzar compartir opinions va resultar molt agradable, perquè en certa manera són ells     els protagonistes de la vetllada, els que propicien un canal d’interferències de coneixement.

Moltes gràcies a tots.






No hay comentarios: