PRESENTACIÓ DEL LLIBRE

I començaré amb les mateixes paraules que vaig iniciar ahir la meva intervenció a la presentació del llibre, només permetent-me una petita llicència, per altra part imprescindible i que ens obliga el pas de temps, que és la de modificar la conjugació del temps del verb

“Ahir per mi va ser un dia molt important…….,” un dia que de ven segur que em costarà d’oblidar, puc apostar si cal més fort, que no oblidaré en molt temps.

I m’és fàcil anar desgranant pas a pas el garbuix de percepcions que vaig percebre.

Em primer lloc les paraules sentides, emotives, plenes de significat d’en Roger, és innegable el do de paraula que te, la facilitat innata per expressar en poques o moltes paraules allò que tots sentim o sabem, però ell ho sap manifestar en una elegància poc habitual, encertant en cada mot pronunciat i escollit adientment per l’ocasió.

Moltes gràcies Roger¡.

Posteriorment la meva intervenció, i aquí, no sóc jo la persona més adient per comentar-la, es tasca d’altres fer la valoració.

Però es gratificant veure un nombre prou elevant de persona que han fet l’esforç de sortit de casa per escoltar-te per conèixer el que expliques en el llibre, que a posteriori s’acosten a tu, per obrir en franquesa el seu cor, que veus que tenen la necessitat d’explicar les seves vivències, que en la poca intimitat que el moment oferia, ells sabien trobar la forma per acostar-se i explicar-me allò que molt probablement guardaven en algun racó amagat, a l’espera de cercar algun interlocutor que els escoltés. A ells gràcies per fer-me el seu confident.

No puc oblidar-me del suport incondicional de la família i els amics, moltes vegades he pensat. Què seria sense ells?, segurament poca cosa, quasi res.

De nou a tots ells, moltes i moltes gràcies.

Als meus ulls, va ser un acte distès, poc protocol·lari, però tampoc li tocava ser-ho, sincer, entranyable, càlid i senzill,... en franquesa com jo volia que fos, ens varem presentar tal com som, de la manera que ens coneixen, no podia ser de cap altra manera, segurament no haguéssim sabut disfressar-nos amb mascares artificials que enteranyinessin la veritat, tampoc no calia, no era el moment oportú, per altra banda no és la nostra manera se ser i hagués estat un acte desvirtuat

A tots moltes gràcies a la vostra presència.

Rosa Dachs