Relat, clar i concís, redactat de manera breu i entenedora, através del qual, Rosa, explica l'experiència se superar un càncer de mama, a partir del dia del diagnòstic i el posterior tractament, des d'una vessant real i optimista.

L'esperit d'acceptació i superació de com va viure tot el procés, pot servir d'aportació per a les persones que en algun moment de la seva vida, es puguin trobar en una situació semblant.

jueves, 27 de octubre de 2011

XERRADA A LA BISBAL D'EMPORDÀ

Sala de Plens del Consell Comarcal del Baix Empordà.

25 d’octubre de 2011

SIAD Baix Empordà

Un cap vespre, que es feien notar les primeres mostres climatològiques de que ha arribat la tardo, tot sigui dit, amb uns quants dies de retart. Un bon nombre de dones es desplaçant fins a la sala de plens del Consell Comarcal del Baix Empordà per escoltar una xerrada sota el títol:

“VIURE EL CÀNCER DES D’UNA ACTITUD POSSITIVA”

D’entrada el títol ja parla per si sol i cada una de les persones que a van arribant pressuposen el contingut de la xerrada. Totes venen receptives, amb ganes de sentir una misatge optimista i esperençador, una visió desdramatizada de la malaltia. Cadascuna amb una visualització particular, però amb ganes de coneixer nous plantejaments envers aquesta malaltia.

I en el fons d’això es tracta d’ajudar aconseguir capgirar aquesta primera impressió que notem quan es parla de càncer, substituir aquella terbolitat enfosquida de tonalitats grisenques en que em envolcallat aquesta malaltia i aconseguir adherir-hi noves consideracions més planeres i segurament més realistes. Suplantar plantejaments subjectius, d’entrada erronis per altres d’objectius en base a la realitat particular de cada un de nosaltres. No existeixen dos punts de partida iguals, ni moltes vegades similars, encara que estiguem parlant de la mateixa malaltia.

Veus que amb els seus ulls atents van seguint el desenvolupament de la xerrada. Una a una escolten les teves reflexions expresades d’una forma senzilla i propera. Propera en el sentit de que algunes de les assistents han viscuts en la propia pell aquesta malaltia, i ho reconeixes per les expressions de les seves cares perquè asenteixen en determinats moments, o en altres els descobreixes un lleu somriure en els llavis.

Només un desig, que en arribar a casa reflexionin sobre les teves paraules, que les interioritzin i els puguin servir per un futur més o menys proper.

Moltes gràcies al personal adscrit al SIAD (Servei d’Atenció i Informació de la Dona) del Baix Empordà i en especial a la Neus i moltes gràcies a totes aquelles dones que aquest dimarts es varen acostar a la seu del Consell Comarcal del Baix Empordà per escoltar la meva xerrada.

Realment és molt agrait veure que una colla de persones, surten de casa i es desplacen per sentir les teves paraules.

Moltes gràcies.

No hay comentarios: