SOPAR DE DONES SOLIDARIES A LLORET DE MAR

Felicitats a l'AECC de Lloret de Mar, per l'èxit del sopar de dones solidaries.

Era molt grat veure el menjador de l'Hotel Guitart Monterrey, ple de dones. Dones solidàries, que s'havien unit sota una causa justa, la lluita contra el càncer de mama.

I després de viure en la pròpia pell aquesta malaltia, fas una lectura peculiar d'aquestes iniciatives, ja que saps que si vas superar la malaltia, en part és gràcies a totes aquelles persones que un dia o altre han col.laborat de forma altruista, en iniciatives similars, ja que la recaptació va destinada a la investigació científica.

Per tant cal agrair a totes aquelles dones que es varen volen sumar a l'organització del sopar, que de manera anònima varen ajudar a convertir en un èxit aquest sopar.

Agrair també als membres de l'AECC la seva invitació. Una invitació que em va permetre estar entre totes elles i gaudir d'una vetllada molt agradable en mig de dones molt agradables.

MOLTES GRÀCIES i que encoratjar-vos a seguir treballant en aquesta mateixa direcció

XERRADA A VERGES

Xerrada a Verges.

9 de novembre de 2011

20,30h,

Sala Polivalent.

Una xerrada en un petit país, tal i com ens el defineix Lluis Llach, on entre mig del silenci, encara es pots escoltar, si hom ho desitja, les tradicions que perduren fortament arrelades, discorrent pels carrers de la vila anys rere any. Una tradició que es remunta al segle XVII i l’única d’aquesta tipologia que encara avui en dia es representa.

El so persistent, monòton, rítmic i tètric d’un timbal, seguit per quatre torxes, d’una llum esmorteïda acompanyen la dansa macabra que dibuixa la mort, resseguint els carrers il·luminats per una penombra, escardada a través de les ombres projectades per la llum que li regala el miratge de la lluna plena.

Un poble que malgrat estimar el llegat del seu passat, de mimar-lo, de garantir la continuïtat no li manques forces ni ganes per mirar endavant, posant una visió oberta cap a un futur canviant, que s’obre als seus peus, fer-lo seu i gaudir-ne. Amb ganes de treballar, d’esmerçar esforços per aconseguir un projecte que han dibuixat, rere moltes estones de dedicació i posar-lo en mans de tots els seus veïns. Perquè veus a través de les seves mirades, la il·lusió per tot el que fan, l’alegria del compartir moments,

Un poble on descobreixes el caràcter acollidor, obert, simpàtic, dels que viuen a l’Empordà, un caràcter peculiar i únic que els hi atorga aixecar-se cada matí en una plana a frec de les rauxes de la tramuntana, a recés del Montgrí, on arriba la salabror del mar proper, on gaudeixen cada dia d’unes espectaculars postes de sol, les millors que jo mai he vist.

Un grup de dones, amb un caràcter emprenedor, que saben per endavant que les coses no són senzilles d’aconseguir. Són el resultat d’hores de treball fet en equip, però això no les detura, ans al contrari, les esperona per seguir les directrius marcades.

Francament va ser molt agradable poder compartir la vetllada amb totes elles, de veure com de mica en mica arribaven més dones a la sala polivalent per escoltar la xerrada. De rebre les mostres d’interès pel tema que explicaries, com varen anar seguint el desenvolupament de l’acte i un cop finalitzada, amb l’agraïment en que marxaven i les expressions de satisfacció mitjançant les paraules que et dirigien a l’acomiadar-se.

Un punt de coincidència amb les membres de l’Associació de Dones Vergelitanes “La satisfacció del que dóna” aquesta grata experiència que representa oferir quelcom i que significa un llarg aprenentatge que deixa profundes senyals.

A totes elles moltes gràcies per la seva invitació, la seva rebuda i el tracte rebut.

Moltes gràcies a tots els assistents a la xerrada.

XERRADA A CANET DE MAR

Canet de Mar

Associació Sàlvia

Aula magna escola de Teixits

divendres 4 de novembre de 2011

2/4 7 de la tarda.

La jornada a Canet s’inicia amb una rebuda per part de la presidenta de l’Associació Sàlvia de Canet de Mar, i altres membres de l’associació, amb unes mostres d’agraïment,

Diverses varen ser les persones que varen sortir de casa per venir a l’Aula magna de l’escola de teixits del Canet de Mar i si sempre agreixes la presencia de tots aquells que em venen a escoltar, encara és més d’agrair, quan es tracta d’un vespre que convida a estar a casa i fa certa mandra agafar el paraigua per sortir i emprendre el camí sota la pluja, per anar a escoltar una xerrada,

Mentre vas parlant, vas captant el posat de cada assistent. Tots i cada un de nosaltres sóm molt éxplicits mitjançant el nostre llenguatge corporal, a través de la nostra gesticulació, de les nostres expressions facials.

Cada somriure parla per si sol.

Un lleu moviment d’assentiment dibuixat amb el cap, diu molt.

Mirades; diferents mirades, cada una particular del que la dispensa, amb un missatge identificatiu,

Una mirada d’angoixa, de nerviosisme ,… coneixes el seu significat.

Una mirada clara, lluent,… per arribar aquí, al final de la xerrada saps el camí que ha tingut que seguir.

Has après a reconèixer en cada persona el sentit que donen a les teves paraules, a través de tots aquells petit moviments que van dispensant i del seu procedir.

I en acabar, un tertúlia que s’inicia amb la intervenció dels assistents, plantegen els dubtes i les seves opinions.

Veritablement va ser molt agradable, anar a Canet de Mar, conèixer els membres de l’Associació Sàlvia, conversar amb elles, compartir una tarda-vespre, compartir les seves inquietuds, els seus projectes i les seves iniciatives.

Per últim agrair-los la seva invitació, el seu tracte i animar-les a prosseguir amb la feina que porten a terme.

Moltes gràcies.

IMATGES DE LES XERRADES

Veus aquí unes imatges d'algunes de les diverses xerrades que he fet.

Xerrada a Sant Hilari Sacalm el dia 7 d'octubre de 2011

Xerrada a Parets del Vallès el dia 19 d'octubre de 2011

Xerrada a Quart el dia 21 d'octubre de 2011

XERRADA A LA BISBAL D'EMPORDÀ

Sala de Plens del Consell Comarcal del Baix Empordà.

25 d’octubre de 2011

SIAD Baix Empordà

Un cap vespre, que es feien notar les primeres mostres climatològiques de que ha arribat la tardo, tot sigui dit, amb uns quants dies de retart. Un bon nombre de dones es desplaçant fins a la sala de plens del Consell Comarcal del Baix Empordà per escoltar una xerrada sota el títol:

“VIURE EL CÀNCER DES D’UNA ACTITUD POSSITIVA”

D’entrada el títol ja parla per si sol i cada una de les persones que a van arribant pressuposen el contingut de la xerrada. Totes venen receptives, amb ganes de sentir una misatge optimista i esperençador, una visió desdramatizada de la malaltia. Cadascuna amb una visualització particular, però amb ganes de coneixer nous plantejaments envers aquesta malaltia.

I en el fons d’això es tracta d’ajudar aconseguir capgirar aquesta primera impressió que notem quan es parla de càncer, substituir aquella terbolitat enfosquida de tonalitats grisenques en que em envolcallat aquesta malaltia i aconseguir adherir-hi noves consideracions més planeres i segurament més realistes. Suplantar plantejaments subjectius, d’entrada erronis per altres d’objectius en base a la realitat particular de cada un de nosaltres. No existeixen dos punts de partida iguals, ni moltes vegades similars, encara que estiguem parlant de la mateixa malaltia.

Veus que amb els seus ulls atents van seguint el desenvolupament de la xerrada. Una a una escolten les teves reflexions expresades d’una forma senzilla i propera. Propera en el sentit de que algunes de les assistents han viscuts en la propia pell aquesta malaltia, i ho reconeixes per les expressions de les seves cares perquè asenteixen en determinats moments, o en altres els descobreixes un lleu somriure en els llavis.

Només un desig, que en arribar a casa reflexionin sobre les teves paraules, que les interioritzin i els puguin servir per un futur més o menys proper.

Moltes gràcies al personal adscrit al SIAD (Servei d’Atenció i Informació de la Dona) del Baix Empordà i en especial a la Neus i moltes gràcies a totes aquelles dones que aquest dimarts es varen acostar a la seu del Consell Comarcal del Baix Empordà per escoltar la meva xerrada.

Realment és molt agrait veure que una colla de persones, surten de casa i es desplacen per sentir les teves paraules.

Moltes gràcies.

XERRADA A QUART

Al finalitzar un dels comentaris més agraits que he rebut, suposo que aquesta persona ha sintetitzat en poques paraules, les justes, tot allò que tu desitges expressar i transmetre.

"Aportar una visió nova, demostrar que el càncer és només una malaltia, una realitat objectiva , una època més de la nostra vida, que cal aprofitar, omplir-la de contingut, d'activitats de companyia,...viure-la d'una forma que ens sigui enriquidora, cadascú a la seva manera. Disociar-la d'aquelles idees que d'entrada tots nosaltres relacionem, por, dolor, tristesa, moments difícils, mort,... En poques paraules normalitzar-la".

Va ser molt agradable poder oferir aquesta xerrada a Quart, i una vegada finalitzada establir un diàleg obert amb els assistents, on cada un d'ells expressava els seus punts de vista, els plantejaments propis i alguns dubtes sorgits al llarg de la xerrada i en conseqüència intentar ajudar a resoldre aquelles qüéstions que s'exposaven.

Darrera la conversa que es va desplegant hi han molts punts de coincidència tants per les experiències viscudes com la manera d'encara la vida i afrontar dificultats.

Donar les gràcies a l'associació "Amb ulls de dona" per haver-me convidat a fer la xerrada, pel tracte rebut, per la seva acollida ja que et fan sentir una més d'elles.

Penso que de cada lloc on vaig, de cada nova xerrada, de cada nova experiència se'n pot extreure una lliçó i tornar a casa amb un nou aprenentatge assolit.

XERRADA A PARETS DEL VALLES

XERRADA A PARETS DEL VALLES

19 d’octubre de 2011

Parets contra el càncer

Can n’homs

El dia mundial del càncer de mama, una jornada especial organitzar activitats amb la finalitat de sensibilitzar sobre aquesta malaltia qe afecta a moltes dones, per aprendre a viure-la amb normalitat a través del coneixement i de la informació.

L’associació Parets contra el Càncer, em va convidar a compartir aquesta jornada, a impartir una xerrada sota el títol “Una visió positiva del càncer” per difondre al punt de vista d’un malalt, perquè a través del seu testimoni aporti un missatge esperançador de lluita a totes aquelles persones que un moment determinat de la seva vida els poden diagnosticar un càncer.

Als meus ulls es va tractar d’un acte molt agraït, tant pel tracte rebut per totes les membres de l’Associació, per la cordial rebuda o millor retrobament, després d’un primer conctate de dies enrere, com pel nombre elevat de persones que varen acudir a la cita, sense oblidar en cap moment la Regidora de Sanitat de l’Ajuntament de Parets del Vallès.

Ja d’entrada podies descobrir el treball impecable realitzat anteriorment en l’organització d’aquesta activitat. La cura i la il·lusió amb que l’havien portat a terme, esmerçant-hi hores del seu temps personal, potser sostreta a la família o a altres activitats, en la seva mirada podies llegir l’apreci per la feina ben feta.

Un grup de dones que gràcies a tota aquesta tasca, rebien el recolzament i el reconeixement de tot un poble. La seva presencia era una mostra de valoració indiscutible i desinteressada de tota la feina feta dia rere dia. La d’acompanyament, suport i ajuda al malalt oncològic, portada a terme amb una sensibilitat extraordinària.

Saps que amb altruisme continuaran destinant esforços per aconseguir els objectius que s’han marcat dins de l’associació i encara més continuaran amb entusiasme, amb alegria, gaudint dels resultat obtinguts com a premi a les moltes estones de dedicació i en conseqüència seran receptores de mostres d’agraïment de tots aquells que reben els seus serveis, perquè és innegable la tasca que desenvolupen.

Moltes gràcies a totes elles, perquè a través de les paraules que t’adreçaven podies escoltar el seu agraïment per haver acceptat la seva invitació i ser en totes elles en un dia especial.

Moltes gràcies, també, als veïns de Parets del Vallès

XERRADA A MOLINS DE REI

19 D’OCTUBRE DE 2011.

DIA MUNDIAL DEL CANCER DE MAMA

XERRADA A MOLINS DE REI

ASSOCIACIÓ PICAM.

Dintre de les varies activitats, molt encertadament programades per l’associació PICAM de Molins de Rei (Prevenció Informació càncer Molins de Rei) en motiu del dia mundial del càncer de mama hi constava dues xerrades i la visualització d’un vídeo on el mostrava la manera com efectuar correctament palpacions per detectar qualsevol anomalia en el pit.

I algú es pot preguntar sobre l’encert de totes les activitats que s’havien plantejat realitzar. Senzillament perquè abrasaven diferents camps o diferents punts de vista de la malaltia.

Per una banda s’havia tingut en compte l’opinió de professionals, que és a traves de la informació que ens arriba de la seva ma i també de la seva ajuda que aconseguirem vèncer aquesta angoixa que envolta la malaltia i sabrem com actuar en determinats moments, que així ho requereixin.

I en segon lloc la visió que te un malalt del càncer, la seva particular manera de viure aquesta etapa de la seva vida, com l’afronta, com hi lluita, els seus sentiment, emocions, pors, angoixes i la seva Victoria sota el títol “Una visió Positiva del càncer mama”.

Un títol, prou èxplicit per si sol. En breus paraules ens dóna una idea entenedora del contingut de la xerrada, perquè el malalt, aquella persona que l’ha patit en primera persona, pot realitzar unes aportacions insubstituïbles, amb l’ única i desinteressada finalitat d’ajudar a altres persones que visquin situacions similars.

Passant a un camp més personal, va ser molt agradable retrobar-me amb membres de l’Associació PICAM, dones amb unes grans inquietuds, que els senyalen les directius del treball de l’associació. Vers qui hi tens un gran respecte, davant la seva generositat de liderar una associació d’ajuda al malalt oncològic i amb seu treball diari constant i persistent fan dels seus objectius realitats a fi de millorar diferents aspectes de la vida quotidiana de malalts de càncer.

Va ser molt grat poder compartir amb totes elles un mati especial, un matí d’una jornada marcada en el nostre calendari, com el dia mundial de càncer de mama. Confraternitzar amb dones, amb qui t’hi uneixen molt punts en comú i algunes vivències paral·leles.

Moltes gràcies a totes elles per la seva invitació per realitzar una xerrada, per la seva acollida i pel tracte rebut.

Espero i desitjo tornar a compartir properament altres moments amb la seva companyia.

19 D'OCTUBRE "DIA MUNDIAL DEL CANCER DE MAMA"

19 d’octubre de 2011.

Dia Mundial del Càncer de mama.

Es important que algú o alguna cosa ens faci parar de la nostra activitat diaria, d’aquest degoteig d’activitats que ens fan anar d’aquí cap allà però que en el fons no es condueixen gaire enlloc, però si que moltes ocasions ens obvien la possibilitat de poguer aturar aquesta tragi per reflexionar sobre qüestions prou importants i que afecten un tant per cent elevat de persones de la nostra societat.

Per aquest motiu necesitem l’ajuda externa per concienciar-nos d’unes qüestions que efecten a un nombre prou elevat d’habitants d’aquest planeta, malalties, col.lectius desfavorits, endèmies socials,… i és en aquest sentit que sota la batuta de diferents organismes s’ha senyalat en el calendari anual un seguit de dies dedicat a temes que ens preocupen, que potser calen una atenció acudara i meticulosa.

No és suficient, no n’hi ha prou que un dia a l’any, quan els mitjans de comunicacions fan resò d’aquest fet i ens bombardegen incansablament del matí al vespre, amb referències al tema que ocupa aquella jornada, possant-se a la boca consells a seguir, fent una llarga enumeració del bon nombre d’activitats organitzades per conmemorar la diada. Sino caldria que aquesta sensibilitat que ens desperta una jornada similar, aprenguessim a mantener-la viva durant tot l’any, que recordessim, sense fer absurds dramatismes, ni escarafalls grandiloquents però ben encertats,…

No es tracta de fer-nos ferm proposits respecte als consells escoltats, i posteriorment oblidats dintre de pocs dies, ans al contrari, l’objectiu que persegueixen aquestes iniciatives, que pressuposen un gran esforç humà i econòmic, recau en aconseguir unes millores substancies a la población. Que a través de la información que ens arriba, de mans d’associacions o bé per mitja de campanyes impulsades per l’administració, després d’escoltar o llegir els consell fermament recolçat en unes bases científiques, els interioritzem i que el incloguem dintre dels nostre hàbits quotidians.

Més particularment davant d’una malaltia com és el cáncer de mama, que afecta a un gran nombre de dones, cal que totes nosaltres siguem conscients d’aquesta realitat, i ens sometem amb naturalitat a la proves de diagnòstic, sense por, perquè no significa que a dins nostre s’estigui desenvolupant aquesta malaltia, però si així fos el cas, quan la malaltia es diagnostica en moments molt inicials, representa que la medecina te més capacitat per lluitar-hi.

XERRADA A SANT HILARI DE SACALM

Xerrada a Sant Hilaria de Sacalm

Divendres 7 d’octubre de 2011

Casa de Cultura

Organitzada per l’Ajuntament de Sant Hilari i l’Associació de dones la Violeta.

Hi ha quelcom més agraït i encoratjador, que rebre la felicitació dels assistents a la xerrada que has ofert?

Potser, veure les cares satisfetes de les persones que marxen tot enraonant, amb el cap encara curull de tot el que els has explicat, perquè és a través dels ulls, de l’expressió de la cara quan podem llegir la sinceritat de la seva opinió.

Tal vegada els comentaris espontanis que t’arriben d’esquitllentes, mentre van fent camí cap a casa i perquè t’adones que han fet seu, tot allò que els has explicat. Potser miraran a partir d’avui d’un altra manera el càncer, potser es fixaran el propòsit de viure amb intensitat,... segurament les meves paraules els hauran fet pensar, i fins i tot, tal vegada, algun estintolarà darrera la xerrada, un nou plantejament d’alguna qüestió referent a la vida.

O, potser comptar amb la destacada presencia de la coordinadora de l’ Institut Català de les Dones que s’ha desplaçat a Sant Hilari Sacalm per motius de feina i que mostra el seu interès per romandre i sentit la xerrada, acompanyada per la regidora de l’àrea de Benestar Social i Salut de l’Ajuntament ?

I al cap i a la fi, d’això es tracta, que uns ens ajudem als altres, que hom et proposi una mirada diferent a la teva, i través d’aquesta alenada d’aire nou, siguis capaç de captar la diversitat del mon, negant-te a encasellar-te perennement, ans al contrari entossudir-te a prendre possessió de tota la teva vitalitat per beneficiar-te de cada oportunitat que se’t plantegi i obertament complaure’t amb el dolç bategar diari. Sense perdre de vista la realitat i fent uns plantejaments assossegats i serens.

Moltes gràcies a tots per la vostra presència i per la vostra acollida.

XERRADA A L'ASSOCIACIÓ "ALBA" DONES DE LA GARROTXA

ALBA, Associació de dones de la Garrotxa

Olot. Institut Municipal de Promoció de la Ciutat

29 de setembre de 2011.

19,30h

Olot per mi és una ciutat especial, una població que m’hi uneixen molts records, que hi he viscut moltes hores, encara es podria dir més, que hi vaig passar-hi molt bones estones, i aquest fet origina un lligam d’unió emocional perenne, encara hi resten moltes amistats, familiars, moltes persones conegudes que junts hem pogut gaudir de moltes activitats, hem pogut compartir aprenentatges, jocs, festes, aniversaris, celebracions familiars,...

Per tant, des de moment que em varen proposar fer una xerrada a Olot em va fer una il·lusió especial, poder-me presentar a una ciutat amb uns lligams efectius tant fermament arrelats.

Retrobar-me en persones que per diverses circumstàncies de la vida, feia temps que no havíem coincidit. La vida ens havia portat a prendre camins separats, sense cap altra motiu concret, i en conseqüència havíem perdut el tracte quotidià que anys endarrere havíem compartit. Els retrobés en aquests moments, davant la sensibilitat de venir a escoltar-te, i abans d’iniciar la xerrada, s’acosten et saluden i amb el sol fet d’intercanviar una primera mirada, saps que tot darrera hi ha quelcom més en comú; anys de convivència, somnis de joventut, jocs d’infància….. quelcom íntim que guardes en un racó dels records i avui han pres de nou forma i vida.

Darrera d’aquestes emocions inicials que fan entranyable l’acte, es va desgranant paulatinament a un ritme planer la xerrada, un seguit de frases encadenades que vas descabdellant una rere l’altre i els assistents copsen i interioritzen tot aquella informació que els fas arribar, amb el desig que captin el missatge que els vols transmetre i per altra banda els sigui útil.

Cal donar rellevància al tracte impecable de tots els membres de la junta de l’ALBA Associació de dones de la Garrotxa, al haver fet possible compartir una vetllada molt agradable, per la seva entranyable acollida, amb la seva amabilitat, amb el seu bon fer, amb la seva alegria encomanadissa i les seves inquietuds per organitzar activitats. Un tarannà molt arrelat a la terra on viuen, dels que estimen i aprecien aquest indret, que recolzen les persones que els envolten i que intenten amb la seva tasca anònima, darrera la denominació genèrica d’una associació, aportar el seu granet de sorra per oferir un ventall d’activitats pro ampli a les veïnes de la Garrotxa a fi de millorar el seu dia a dia.

Va ser molt agradable estar amb una grup de persones que et fan sentir com a casa, que parles el mateix llenguatge, i veus que t’hi uneix una manera de fer similar.

Només en resta donar les gràcies a totes les components de l’Associació ALBA i en especial als membres de la Junta, per la seva invitació i pel seu acolliment.

MOLTES GRÀCIES.

XERRADA A SANT HIPOLIT DE VOLTREGA

Xerrada a Sant Hipolit de Voltrega.

22 de setembre de 2011

Si algun tret caracteritza les components del Grup Obert les Branques de Sant Hipòlit de Voltrega, és la seva senzillesa. El seu tracte planer, entranyable, que deixa entreveure un tarannà afable, rialler, franc i collidor, amb una capacitat desmesurada per oferir una rebuda cordial als convidats, fent que se sentint integrats dins el grup. No se’ls pot negar, però, la seva sinceritat que la fan estendard i amb una generositat inestimable que va més enllà dels límits habitualment marcats.

Només uns absència que es feia notar, i que tots, en silenci, sense pronunciar cap comentari, amarava tot aquest acte, perquè no es pot negar les capacitats de diàleg de la Francesca, tal com a ella li agrada que l’anomenin, ni la seva persuasiva personalitat, juntament amb una capacitat emprenedora per liderar l’associació, amb el suport inestimable de les altres membres de la junta, un grup d’amigues que només amb la primera mirada pots extreure la seva complicitat i per sobre de tot l’amistat que les uneix.

Amb una sala curulla, de dones que arriben amb l’ intenció d’escoltar el missatge que els vols fer arribar, capaces de captar l’autèntica dimensió de les paraules a mesura que vas desgranant poc a poc la informació, i elles en saben extreure el profit just. Desitjaria l’integressin en el seu dia dia, gaudint de la vida, aprofitant-la, que es deixessin captivar per tots i cada un dels moments que viviu i s’enlluernessin positivament de les riqueses espirituals de que disposen.

Penso que tenir l’honor d’anar per diversos indrets i poder compartir en persones molt dispars experiències, és una escola que cal aprofitar, i de cada moment, de cada mirada, de cada paraula que t’adrecen, de tots i cada un dels comentaris que pots escoltar, cal tenir la suficient humilitat per extreure’n un missatge i interioritzar-lo. Tots en la mesura justa sou mestres de la vida, d’aquesta gran acadèmia, que no te límits ni parets, ni si voleu vosaltres edats, és intemporal i abstracte, però si un vol i així ho desitja cada un de vosaltres li aporteu un creixement personal que és innegable i d’aquí s’en deriva la veritable saviesa. El saber escoltar.

Moltes gràcies a tots els membres del Grup Obert les Branques per tot el que m’heu pogut oferir, que és molt.

REVISTA ONCOVALLES

A la revista que edita l'Associació ONCOVALLES, (fundació d'ajuda oncològica) en el seu número 11. segon semestre 2011. Publiquen el meu escrit que transcrit a continuació.

Des d'aquí agrair-los aquesta col.laboració i resenya del llibre. Moltes gràcies.

“ECLIPSI. Una manera de viure el cáncer”.

Ens costa parlar amb naturalitat del càncer, encara avui és una malaltia que espanta, anant més enllà és un tema tabú de la nostra societat, per això cal que tots plegats fem el petit esforç d’intentar viure-la amb normalitat, i els que tenen que fer el primer pas, són els mateixos malalts, que amb el seu exemple encomanin l’animositat a que s’hi han afrontat, les ganes de superar la malaltia, el desig de tirar endavant. Persones anònimes que han après ha viure el dia a dia amb el càncer i en conseqüència l’han integrat a la seva vida. No podem oblidar, en cap moment, la tasca que desenvolupen totes les associacions que ajuden, acompanyen i donen suport als malalts oncològic, ja que una de les fites que es proposen a través, de tot l’entramat d’activitats que organitzen, i de les campanyes divulgatives que planegen, és oferir informació, ja que és a través del coneixement cert i vertader que tindrem la capacitat suficient i les armes idònies per lluitar-hi sense por i amb la mirada serena.

Una vegada havia escrit el text del meu llibre, i davant dels dubtes que em plantejava i que vaig haver de superar en el moment de prendre la decisió de publicar el llibre, va ser fonamental l’objectiu de poder ajudar de manera molt discreta a normalitzar el càncer, a establir uns fonaments per capgirar aquesta primera impressió que en tenim tots, a esvair la por amb que l’hem envoltada. El segon propòsit que també va ser decisiu per tirar endavant aquest projecte editorial, és a través del meu testimoniatge, poder ajudar a totes aquelles persones que avui estan en tractament i en conseqüència viuen una situació semblant a la meva, que puguin prendre model de les persones que amb anterioritat ens varen diagnosticat un càncer.

Per això aquest llibre és per sobre de tot un reflex real de la meva particular manera d’enfrontar-me, lluitar i superar un càncer de mama, però també una imatge positiva i optimista, perquè és com jo sempre vaig viure aquesta circumstància, amb el ferm propòsit que aquesta eventualitat m’aportés experiències beneficies, que signifiques un enriquiment a nivell personal i en derivessin activitats gratificants.

Per últim us voldria animar a tot a compartir amb mi aquestes pàgines del llibre.

mrosadachspeitivi.blogspot.com

dachspeitivi@gmail.com

Moltes gràcies."

Quart Creixent: Rosa Dachs "Eclipsi. Una manera de viure el cànce...

Quart Creixent: Rosa Dachs "Eclipsi. Una manera de viure el cànce...: "L’autora relata la seva experiència des de que li van diagnosticar càncer de pit. Rosa Dachs, tècnica d'administració local de l'Ajuntamen..."

ENTREVISTA AL PROGRAMA TÉ DE TOT DE TV GIRONA

Podeu visualitzar l'entrevista del program Té de tot de Tv Girona entrant a la següent pàgina:

www.tvgirona.tv

TV GIRONA_TÉ DE TOT_ DIMARTS 12/07/2011

ENTREVISTA A RADIO PALAFRUGELL

Podeu Escoltar l'entrevista que en varen realitzar i que avui dia 28 de juny s'ha emès per Radio Palafrugell dins els programa el 52% de l'Associació de Suport a la Dona, clicant en el següent enllaç:

http://www.comunicaciopalafrugell.cat/index.php/radio/programes/culturals/84-asd

XERRADA AL SIAD DE SANTA CRISTINA D'ARO

Xerrada:

“Viure el càncer des d’una visió positiva”

a l’espai de debat

del Punt d’igualtat de Santa Cristina d’Aro

Dimecres 15 de juny de 2011 a les 20 h.

La meva xerrada va finalitzar amb la lectura d’una poesia de Montserrat Abelló.

PLANTAR SOBRE LA TERRA

Plantar sobre la terra
els peus. Ja no tenir
por. Sentir com puja
la saba, amunt, amunt.
Créixer com un arbre.
A la seva ombra
aixoplugar algú que
també se senti sol, sola
com tu, com jo.

Montserrat Abelló

Després de llegir-la en diverses ocasions, d’extreure i interioritzar el missatge optimista que ens vol fer arribar aquesta gran poetessa de les lletres catalanes, utilitzant poques paraules, les justes i encertades. Palpem el missatge que paral·lelament jo volia fer arribar a les persones que assistiren a la xerrada.

Es tractava de comunicar el meu amor a la vida, arrelant-me per davant de tot a la realitat objectiva que marca cada moment, aferrant-nos al dolç palpitar de la joia per gaudir-la dia a dia, estimar a altri i compartir plegats moments per desbancar la soledat que ens llaura el camí, i aprendre a cercar la vessant amable de aquelles circumstàncies que es presentaven com a difícils. Tot això com a resultat d’una reflexió conscient, mesurada i tranquil·la.

Moltes gràcies en primer lloc a la Mònica per la seva invitació des del Punt d’Igualtat de Santa Cristina d’Aro i pel seu acolliment. En moltes ocasions, no només parlen amb els mots, amb una sola mirada, un gest,... mitjançant el nostre llenguatge corporal es transmeten moltes coses i són sobreres les paraules. En el primer contacte que tens amb una persona s’estableix inicialment una comunicació i en aquesta ocasió va fluir un mutu enteniment i va ajudar que esdevingués un ambient molt agradable.

Agrair també a totes aquelles persones que varen voler estar present a la meva xerrada. A tots moltes gràcies.

XERRADA A L'ASSOCIACI D'AJUDA MUTUA L'OLIVERA DE MANRESA

XERRADA-PRESENTACIÓ DEL LLIBRE

CASINO DE MANRESA

8 DE JUNY DE 2011

En el seu moment, va ser un plaer escriure, cercar cada una de les paraules més adient i encertades. Deixar, en negre sobre blanc, reflexions que intentaves il·lustrar, per que les captessin uns ulls que llegirien, d’entrada, les paraules que han quedat impreses sobre el paper, que conjuntament i alhora, sabran interpretar entre línees, tot allò que es despendrà de les reflexions personals que desitges transmetre.

Encara més gratificant és, quan, davant un grup de persones, la majoria dones, vas explicant el teu testimoniatge. Paren esment, al recorregut que les transporten les imatges que intentes il·lustrar a través de la veu, d’una manera planera i entenedora.

I captes que atentes, sense perdre el fil de la xerrada, entenen el que expliques, totes aquelles anotacions que de mica en mica queden exposades.

Ahir, dintre el magnífic edifici del Casino de Manresa, situat al passeig Pere III. Un edifici que davant la seva majestuositat , en un primer moment, et sent empetitit, però t’aculls a la seva dignitat i gràcies a l’agradable companyia de l’associació l’Olivera encetés una xerrada, que esdevé un acte senzill i alhora molt agradable.

Per tant, només en restar donar les gràcies a totes les membres de l’Associació L’Olivera de Manresa per la seva invitació, per oferir-me la possibilitat d’oferir aquesta xerrada

Gràcies també, a totes les persones que varen tenir l’amabilitat de venir a escoltar les meves paraules i varen entendre el meu missatge.

XERRADA A L'ASSOCIACIÓ "MIRADA DE DONA"

• Associació mirada de dona.
• La Sagrera – Barcelona
• Centre Cívic la Barraca – 23 de maig de 2011

Mirada de dona; en un primer moment, fins i tot més tard no vaig donar importància al nm amb que havien batejat d’associació.

Quan les vaig conèixer, després de parlar una estona amb elles, de compartir una tarda de dilluns, vaig poder avaluar l’encert de la denominació d’aquest grup.

Amb els ulls que miraven, uns ulls tots diferents, cadascú sota un prisma propi, una extracció de les vivències particulars i diferents de cada una d’elles, entrellaçades amb els trets propis de caràcter que ens identifiquen com a éssers únics i diferents, però amb el denominador comú de ser uns ulls femenins una visió complexa de la vida de la societat.

Varen rebre i aplaudir amb grat la xerrada que els vaig oferir, convertint-se en els darrers minuts en un col·loqui molt enriquidor i entranyable; dubtes, experiències, sentiments,… que brollen de mica en mica, que ajuden a fer més planer el camí a algunes assistents.

A través de les explicacions, encoratjar a gaudir del dia a dia, de cada moment, d’aquells petits detalls que en omplen i ens enriqueixen a nivell personal, obrir uns ulls esperançadors a una malaltia que d’entrada rep un tracte negatiu. Oferir la possibilitat de conèixer la capacitat deque disposem, unes i altres, per modificat i millorar una època de la nostra vida.

A totes elles, moltes gràcies per la seva acollida i agrair el temps que m’han dedicat.

SANT JORDI

5à REIMPRESSIO

La setmana passada va arribar a les llibreries la 5à reimpressió del llibre "ECLIPSI. Una manera de viure el càncer"

Després de moltes hores de dedicació, treball,... significa una satisfacció personal i el reconeixement de que moltes persones han adquirit el llibre.

Un motiu que encoratja a continuar treballant, perquè el llibre pugui arribar a totes aquelles persones que la seva lectura els sigui beneficiosa.

Moltes gràcies a tot aquells que m'han fet confiança.

SEGONA XERRADA A LA UNIVERSITAT DE VIC

El dia 30 de març a mig matí, segona xerrada als alumnes de tercer d'infermeria de la Universitat de Vic.

Va ser un plaer poder compartir amb un nou grup d'alumnes una classe.

Oferir la visió d'un pacient com viu la malaltia, que sent, que pensa, els diferents moments psicològics,...

PARTICIPACIO A L'ASSAMBLEA D'OSONA CONTRA EL CÀNCER

Un dia plujós, una tarda que no acompanyava a sortir de casa. No obstant Osona va respondre a la convocatòria, i varen ser moltes les persones que es varen aplegar en aquest acte.

Rebre una invitació per participar un acte d'una associació, com en aquest cas que ens ocupa, Tenir l'oportunitat adreçar unes paraules als socis que varen acudir a l'assamblea anual de l'associació Osona Contra el Càncer .

Explicar la teva experiència, compartir-la amb altres persones, tal vegada algún malalt que escoltava el meu missatge va poder extreure algun detall possitiu.

Les meves paraules sempre enfocades per transmetre una visió optimista de la malaltia, varen finalitzar amb uns versos extrets d'una poesia de Miquel Martí i Pol:

Vivim d'allò que som i dels projectes

que ens confereixen força i esperança,

però al racó més íntim de nosaltres,

com un recer que els anys fan més solemne,

és bo de conservar-hi el gust i el tacte

de tot allò que ha estat vida viscuda.

Miquel Martí i Pol

Als meus ulls és un privilegi.

Un desig, que algú prengués aquestes paraules que vaig pronunciar i que li servissin per encarar amb forces una etapa de la seva vida i que trobés la vessant amable de la malaltia.

Per tant només em resta tornar a agrair a l?ssociació Osona Contra el Càncer la seva invitació.

XEICRRADA A LA UNIVERSITAT DE VIC

Dijous dia 10 de març de 2011

a les 12h

Xerrada als estudiants de tercer d'infermeria de la Universitat de Vic

Va ser un plaer poder oferir una xerrada a un grup d'alumnes de l'escola d'Infermeria de la Universitat de Vic.

Un grup de persones que dintre de pocs mesos entraran al mon laboral i que avui estan finalitzant el seus estudis per accedir a una professió importantissima, que algunes vegades em pregunto si te tot el reconeixement social que es mereix.

Revista GIDONA

La revista GIDONA del mes de març inclou una entrevista que em varen realitzar fa uns dies.

podeu visualitzar l'entrevista a l'enllaç

http://WWW.GIDONA.CA/

WWW.GIDONA.CA

No us el perdeu.

SEGONA PARTICIPACIÓ EN EL GRUP DE SUPORT DE DONES AMB CÀNCER DE MAMA

A totes els hi agrada parlar, compartir, explicar-se el que els passa, el que els hi ha passat dies enrera, comentar alguna petita cosa de la família, fer-se alguna confidència....

Són un grup força nombros de dones, que ja fa temps és coneixen i parlen amb naturalitat, sense por, que riuen, i que totes juntes comparteixen moltes coses, però, que per sobre de tot això, s'ha establert entre elles una complicitat encomanadissa.

Venien en ganes d'escoltar i participar, de fer preguntes, de veure que hi havia una altra persona que havia passat per una situació semblant a la seva i que els podia ajudar en quelcom, per la simple raó de parlar-ne en naturalitat, de fer una mica seva la meva victòria, de recollir un doll de positivitat i optimisme.

Varen ser un parell d'horetes llargues que va durar aquesta sessió i semblava que ningú tenia ganes de marxar, doncs per la senzilla raó que es trobaven a gust.

Si elles n'han pogut abstreure alguna cosa profitosa d'aquesta trobada. El que jo us puc assegurar, que arribat aquest punt, s'inverteixen els papers i sóc jo qui n'aprenc de cada experiència, simplement perquè coneixer persones, arribar als llocs on t'han convidat, amb humiltat i amb tots els sentits oberts per fer escola de cada xerrada és francament emotiu i profitós a nivell personal.

Moltes gràcies per la invitació d'Oncolliga,

Gràcies per la vostra companyia.

Gràcies per tot allò que m'heu ensenyat.

PARTICIPACIO EN EL DEBAT DEL DOCUMENTAL "QUIMIO"

Per situar-nos una mica

Els cines baix de sant Feliu de Llobregat. Eren aproximadament les 7 del vespre del dissabte 5 de febrer. Una mica abans al voltant de 2/4 de7.

Llavors em varen presentar en Pawel Lozinski, que arribava acompanyat de la seva esposa, i de la Clara Orti de Paral.lel 40.

D’entrada unes persones encantadores, d’un tracte agradable, desenfadat, traquil.les, amb qui ja d’entrada es va establir un fealing. Alguna cosa jo sabia d’en Pawel, (es fácil avui en dia trobar información per internet, i més quan es tracta d’un cineasta conegut internacionalment). Amb la Clara havíem parlar diverses vegades per telèfon, i alguns correus electrònics intercanviats.

Amb un públic escás es va anar desenvolupant l’acte, primer presentacions, després projecció del documental i posteriorment i per finalitzar debat.

Va ser un acte molt agradable, amb la participación activa del públic. En conjunt moltes coincidències en la visió que d’aquest moments durs, quan estàs en tractament de quimio. Però com jo dic sempre, una etapa més de la teva vida i que val la pena aprofitar.

Aquest film és un document fidedigne, a través del qual es visualitzen moltes situacions de la vida real de moltes persones sempre vaig el prisma particular de cadascú.

El més important de tot és que parli amb normalitat del cáncer, que amb projectes similiars, cada persona aporti el seu testimoni, que en un acte puguin confluir diversos projectes, en aquest cas el documental i el meu llibre, que es treballi per fer desapareixer la por que envolta aquesta malaltia.

Moltes gràcies a l’empresa Paral.lel 40 per haver-me ofert la possibilitat de participar en aquest acte.

Gràcies a Pawel Lozinski per l’estona que varem compartir.

Gràcies a tots els assistents a l’acte.

entrevista en el diari "ARA"

Així és com comença l'entrevista que em va realitzar la periodista Lara Bonilla i que és publica en l'edició del diari ARA del dia 4 de febrer.

DIA DE LLUITA INTERNACIONAL

La Rosa Dachs ha superat una malaltia que creixerà un 30% els pròxims cinc anys
Tot el que he après del meu càncer
LARA BONILLA

La Rosa Dachs recorda molt bé el dia. Era el 4 de març del 2008. Diagnòstic: càncer de mama. "En cap moment la metge va fer servir la paraula càncer, però jo ja sabia de què parlava. Una setmana abans m'havia vist un bony al pit i per les campanyes ja saps què pot ser". La Rosa tenia 45 anys i tres anys després parla del càncer com d'una "etapa feliç" de la seva vida. "El cop fort va ser trobar-me el bony perquè ...